Sabies que…? Preguntes i respostes del 13 al 17 d’abril

PREGUNTA DEL DIA 13 D’ABRIL

Comencem la setmana amb un petit homenatge a una gran actriu, Margarida Xirgu.

La reconeixeu? En aquesta imatge va caracteritzada com a la protagonista d’una obra que va fer tronar i ploure en el moment de la seva estrena.

Sabeu a quina obra ens referim?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 13 D’ABRIL

Com molts ja heu endevinat, en aquesta fotografia Margarida Xirgu va caracteritzada de SALOMÉ. L’actriu va interpretar l’obra d’aquest mateix títol l’any 1910, al principi de la seva carrera.

Escrita per Oscar Wilde, l’obra posava en escena una història d’inspiració bíblica: la jove princesa Salomé, s’enamora, sense ser corresposta, de Joan Baptista, presoner del seu padrastre Herodes, casat amb la seva mare Herodies. Herodes demana insistentment a Salomé que balli per a ell i li promet que, si ho fa, li donarà tot el que demani. La princesa hi accedeix, interpreta la famosa Dansa dels Set Vels i, com a recompensa, exigeix el cap del Baptista, cosa que és aplaudida per Herodies. L’obra acaba amb una intensa declaració d’amor de Salomé, que fins i tot besa els llavis del Baptista, el cap del qual li havia estat servit, com ella havia demanat, en una safata de plata.

Publicat en francès el 1891, aquest drama va ser motiu d’escàndol arreu com ho va ser també l’òpera que, el 1905, estrenaria el músic Richard Strauss amb idèntic títol i argument.

L’estrena absoluta de la peça teatral dins l’estat espanyol es va fer en català i va tenir lloc a Barcelona el 5 de febrer de 1910, al Teatre Principal, amb Margarida Xirgu al capdavant del repartiment. La soprano Gemma Bellincioni, que va interpretar l’òpera al Liceu, li va servir d’inspiració, i per ballar la Dansa dels Set Vels, Xirgu va prendre classes amb Pauleta Pàmies, professora del Liceu.

El caràcter de l’argument i el vestuari que portava Xirgu, que s’havia de mostrar amb transparències i ballar amb el ventre nu, va aixecar una gran polseguera. L’escàndol va ser tan majúscul que la junta del Teatre Principal, emparant-se en la censura eclesiàstica, va prohibir l’obra al cap d’una setmana. Les representacions, però, van poder continuar al Teatre Nou, situat al Paral·lel, on se solien interpretar vodevils i hi havia un ambient més permissiu.

Una dada curiosa d’aquella Salomé de fa 110 anys és que tenia com a director el badaloní Jaume Borràs (el germà del famós Enric), que també hi feia el paper d’Herodes. En el seu llibre Margarida Xirgu. Una vocació indomable, Francesc Foguet –autor també de la monografia que el Museu va dedicar a l’actriu– explica que Jaume-Herodes s’excedia en les seves manifestacions d’afecte a Margarida-Salomé, fet que va donar com a resultat que, davant les queixes de Xirgu, Jaume Borràs fos acomiadat. Mai més no tornarien a treballar junts.

En aquest enllaç podeu gaudir de la part final de l’òpera de Richard Strauss inspirada en l’obra de Wilde, representada al Gran Teatre del Liceu, el juliol del 2009:

https://www.youtube.com/watch?v=bPXske-gsiI

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 14 D’ABRIL

Es tracta de la masia de CAN BARRIGA, al barri de BUFALÀ.

Situada damunt un petit pendent a tocar de la riera de Canyet, algunes troballes de restes d’època romana podrien indicar que en el mateix indret, hi havia hagut una vil·la romana.

És un mas antic (segurament anterior al segle XV), conegut amb els noms de Rexach, després Riera, i posteriorment Soler. L’any 1812 Rosa Soler Pujol es va casar amb Francesc d’Assís Barriga Rehull, i el seu fill, Josep Barriga Soler (1818-1892), heretaria la casa, que acabaria essent coneguda amb el seu cognom.

L’edifici que veiem actualment té forma basilical, amb planta, pis i unes golfes al centre, teulada a doble vessant, amb l’era al davant i les dependències agrícoles al voltant d’aquesta era. La xemeneia, situada al lateral i coberta amb forma de campana és l’element més peculiar d’aquesta casa pairal.

Un element curiós de la història de Can Barriga és que, als anys 1940, Juan Luis Heredero i Santiago Díaz Mayor la van utilitzar per fer les primeres investigacions tecnològiques que conduirien a la fundació de l’empresa PIHER, dedicada a la fabricació de material electrònic. Posteriorment es van traslladar al soterrani d’una casa de la mateixa avinguda de Martí Pujol i, ja el 1959, en plena expansió, es va construir un edifici per allotjar la fàbrica al barri de Can Canyadó, que seria ampliat el 1964.

A la dècada dels anys vuitanta del segle XX, l’Ajuntament va adquirir tota la finca de Can Barriga i actualment hi té la seva seu l’escola d’educació especial que porta el mateix nom de la casa. El parc de Can Barriga, inaugurat l’any 1993, ocupa part dels terrenys de la mateixa finca.

Per a saber-ne més, podeu consultar aquests articles publicats a la revista el Carrer dels Arbres:

NIETO, M. Dolors i SAGUÉS, Ramon: “Masies i cases pairals de Badalona”, a Carrer dels Arbres, núm. 24, abril 1982.

PUJOL-BUSQUETS I PIÑANA, Gemma: “El llibre de comptes de Teresa (Arquer de) Soler de 1752, a Carrer dels Arbres (tercera època), núm. 5, 1994.

NIETO SABATER, M. Dolors. “Els fons privats i patrimonials de l’Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa”, a Carrer dels Arbres (tercera època), núm. 9, 1998.

TOSSES, Carles. “Piher, expansió i crisi”, a Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Ballada de sardanes a Can Barriga, organitzada per l’entitat Gent Nova l’any 1908.

PREGUNTA DEL DIA 15 D’ABRIL

La pregunta que us plantegem avui ens permet seguir reivindicant personalitats destacades de la història badalonina.

Sabeu qui és el personatge de la fotografia? Us donem una petita pista, hi ha una plaça a la ciutat que porta el seu nom.

Us recordem que el joc es planteja com un petit repte personal, que resoldrem demà mateix. Només us caldrà confirmar si la resposta que heu pensat és -o no- encertada, quan la publiquem en aquesta pàgina. No cal que ens la feu arribar.

Bona recerca!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 15 D’ABRIL

Com ha anat? Segur que l’heu reconegut!

La fotografia és de l’historiador i arqueòleg JOAQUIM FONT I CUSSÓ (Badalona 1909-Santa Coloma de Gramenet 1988).

Bon esportista i amb grans inquietuds culturals, fou un dels fundadors de l’Agrupació Excursionista de Badalona (1925). En el si de l’Agrupació va portar a terme nombroses excavacions arqueològiques, entre les quals destaquen les realitzades entre els anys 1934 i 1936 a la zona del Clos de la Torre, on aparegueren les pollegueres de la porta d’entrada a la ciutat romana, la tabula hospitalis i la Venus.

Va tenir un paper fonamental en la fundació del Museu de Badalona, gestionat per l’Agrupació Excursionista, del qual el Museu actual es considera hereu. Malauradament, aquell museu va ser clausurat el 1940 per membres de Falange, que van distribuir les peces que conservava per diferents museus de Barcelona.

Després de la Guerra Civil es va dedicar a la investigació històrica i se centrà sobretot en l’estudi del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

El 1980 es va donar el seu nom al jardí arqueològic –que després, de fet, ha estat una plaça–, en el context del retorn al Museu de Badalona de les peces que ell havia descobert i que havien estat confiscades i portades a Barcelona el 1940. Aleshores el Museu també va publicar un recull dels seus treballs, amb el títol de 62 articles. L’Ajuntament, a més, li atorgà la medalla de la ciutat i el va nomenar fill predilecte, malgrat que ell, ja malalt, no pogué assistir a cap d’aquests actes. En tot cas, cal esmentar que quan es va aprovar la denominació, l’espai de l’actual plaça encara estava ocupat per l’edifici il·legal de pisos que no seria enderrocat fins a finals del 1981 després d’un llarg procés judicial en què guanyà la voluntat del poble, representada pel primer ajuntament democràtic.

El Museu conserva documentació original, articles, llibres, plànols i fotografies del fons de Joaquim Font i Cussó, que van ser cedits per la família els anys 1980 i també el 1989, ja després de la seva mort.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Estava dedicada a la fabricació i litografia d’envasos de llauna, estava situada al carrer de Vila Vall-Llebrera, al barri de Coll i Pujol.

L’any 2002 l’empresa es va traslladar a Celrà (Girona), i el 2009 va ser adquirida pel grup mexicà Zapata, un dels majors fabricants d’envasos de Llatinoamèrica.

Alguns dels envasos més coneguts que es feien a les instal·lacions badalonines són els de Cola-Cao i els productes Servus.

Val a dir que aquesta no va ser la única fàbrica dedicada a la llauna litografiada a la nostra ciutat on també hi havia hagut altres empreses com Envases Metálicos Schilt, SA, Blanch i Verdaguer, Emdesa o també, és clar, la de Gottardo de Andreis. Metalgraf Española, coneguda popularment per “La Llauna”, que arribaria a ser una de les més importants del sud d’Europa en el seu sector.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa