For a professional industrial piercing, check out Chronic Ink’s Toronto studio.

Es presenta una tesis sobre Baetulo

El passat mes d’octubre la nostra companya Clara Forn va fer la defensa de la tesi que té per títol “Baetulo de l’origen a la fi (II ANE – VI DNE). Anàlisi topogràfica, espacial i històrica a partir d’un projecte SIG”, que va obtenir la qualificació de cum laude. La tesi doctoral ha estat dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran, exdirector del Museu de Badalona i autor de la tesi “Baetulo. Topografia arqueologia urbanismo e historia” publicada pel Museu de Badalona l’any 1976.

La dissertació presentada és la segona tesi monogràfica que s’escriu sobre la ciutat de Baetulo, i té per objectiu ser un referent dels estudis arqueològics de la ciutat de Baetulo i dels jaciments arqueològics urbans, a més de ser la base d’estudi de futurs treballs relacionats amb la ciutat i el seu territori.

El treball s’estructura en dos grans blocs. El primer presenta el marc d’estudi i fa una revisió tant dels estudis arqueològics precedents com dels treballs d’arqueologia urbana al llarg de quasi cent anys. El segon, que es divideix en tres apartats, presenta per primera vegada una anàlisi exhaustiva de la ciutat romana i els suburbia a partir d’una projecte basat en els sistemes de la informació geogràfica. Així doncs, s’analitzen totes les estructures arqueològiques a partir d’una perspectiva topogràfica, espacial i històrica.

Cal posar en relleu, l’esforç de digitalitzar i actualitzar el resultat de les intervencions arqueològiques fetes des de 1927 fins a l’actualitat, aplicant una metodologia pròpia i capdavantera que facilitarà una gran quantitat de dades tant en les investigacions científiques futures, com en la gestió del jaciment arqueològic i la seva difusió.

 

L’Orfeó Badaloní

A final de l’any 1920, Antoni Botey, Jaume Costa, Salvador Valls, Joan Aymerich i Ramon Salsas impulsaren la creació d’un orfeó a Badalona. El projecte, que aviat va obtenir el suport d’una bona colla de socis, es va fer realitat el 27 d’abril de 1921, data en què es va constituir l’Orfeó, i el 29 de juny del mateix any es va presentar en societat en una festa al Teatre Zorrilla dedicada als socis i protectors.

Al febrer de 1923 es beneí l’estendard de l’entitat en un acte que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, i del director i fundador de l’Orfeó Català, Lluís Millet.

El disseny de l’estendard és obra de l’arquitecte Joan Amigó i Barriga, que anteriorment ja havia dissenyat el del Centre Catalanista Gent Nova.

El Museu també conserva un conjunt de corbates de penó (inv. MB 7869-MB 7877 i MB 11760-MB 11791) de diverses dates que testimonien la participació de l’Orfeó en diferents cantades i festes d’arreu.

 

          Estendard de l’Orfeó Badaloní. 1923

Novetats arqueològiques al barri de Coll i Pujol

Entre els mesos de juliol i agost del 2024, s’ha fet una intervenció arqueològica al carrer de Santa Bàrbara, al barri de Coll i Pujol. Arran d’aquesta intervenció s’han descobert diversos elements que abasten un àmbit cronològic de l’època romana a l’època contemporània, i que s’han conservat a una gran profunditat.

Les feines arqueològiques, que s’han desenvolupat per part de l’empresa ÀTICS SL sota la direcció de l’arqueòleg Iñaki Moreno, han estat promogudes per la propietat del solar. El seguiment s’ha fet des del Museu de Badalona amb la supervisió del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Ens trobem en un espai que els darrers anys ha estat objecte de la troballa de nombroses restes arqueològiques pertanyents al suburbi occidental de la ciutat romana de Baetulo, i espais agraris d’època medieval i moderna. En aquest sentit, s’han documentat parcialment dos edificis funeraris dels quals només es conserva la fonamentació. En destaca un mausoleu turriforme que estaria a peu de la Via Augusta, del segle I dC. També s’han conservat molt parcialment les restes d’una habitació que formava part d’un establiment rural del segle IV dC. En una altra part del solar, s’han excavat les restes de dos murs que funcionaven com a parcel·lació agrària i un pou de l’època baixmedieval.
Les feines arqueològiques, que ja han finalitzat, permetran augmentar el coneixement dels espais periurbans de la ciutat. El control i seguiment arqueològic continuarà fins a l’execució de l’edifici projectat.

 

Habitació d’època romana. A_ATICS SL

Mausoleu s. I dC. A_ATICS SL.

Murs de parcel·lació medieval. A_ATICS SL

 

 

El Cor Marítim Badalonès

La societat Cor Marítim Badalonès era una entitat coral i de socors mutus fundada el 1900, que va funcionar fins al 1994. El local estava situat al passeig de la Rambla, núm. 4, al costat de l’edifici conegut com Ca l’Escanyaralets, on actualment hi ha un despatx d’arquitectes.

Tot i que l’activitat principal era la pròpia d’una entitat coral, el local tenia un petit escenari fet que va facilitar que s’hi formés un quadre escènic.

Es desconeix quan es van fer els estendards, tot i que ambdós tenen brodada a la part posterior la data de 1900, que segurament fa referència a l’any de fundació. No
obstant no conèixer la data, pels teixits i pel disseny dels estendards, sembla que la peça amb núm. d’inventari 5981 és més antiga que l’altra.

Es conserven, també, algunes corbates de penó (inv. MB 16172 a MB 16180) i algunes medalles commemoratives de la participació de l’entitat en diverses cantades (inv. MB 4856-MB 4862, MB 5791-MB 5972).

 

 

Estendard de la Sociedad Coro Marítimo Badalonés [1900-1950]
Teixit de seda brodat i passamaneria. 107 x 95 cm
Inv. MB 5980. Donació del Cor Marítim Badalonès (1994)

 

Estendard del Cor Marítim Badalonès [1900-1950]
Teixit adomassat de seda brodat i passamaneria
133 x 64 cm Inv. MB 5981
Donació del Cor Marítim Badalonès (1994)

El Centre Catalanista Gent Nova

Seguim el nostre particular homenatge a les diferents societats corals de la nostra ciutat, en aquesta ocasió amb un estendard del Centre Catalanista Gent Nova.

Gent Nova va ser una entitat cultural i política catalanista de Badalona, adherida a la Unió Catalanista, fundada el 1899 i dissolta el 1921.

Va tenir una notable importància cultural i social a la ciutat i reconegut prestigi entre els badalonins. Va promoure diverses activitats, com sardanes, vetllades musicals, conferències i l’organització de jocs florals, entre d’altres. També va tenir iniciatives polítiques, com les candidatures presentades a les eleccions locals de 1905 i 1911, la primera per desbancar el caciquisme de l’Ajuntament, i la segona en harmonia amb el moviment de Solidaritat Catalana.

Al juny de 1921, arran de dissensions internes per l’evolució ideològica de l’entitat, es va possibilitar la fusió l’Orfeó Badaloní, una entitat considerada més conservadora, que havia estat fundada just aquell mateix any 1921. L’Orfeó Badaloní es va convertir, així, en el successor del centre catalanista i en va heretar el local, l’arxiu i la senyera modernista.

La senyera de Gent Nova fou dissenyada per l’arquitecte Joan Amigó Barriga i realitzada per dones de Badalona. El disseny obtingué el primer premi en el concurs de banderes i senyeres artístiques que se celebrà a Sabadell l’any 1907. És una peça i excepcional del modernisme català.

Es conserven, també, dues corbates d’estendard, una de l’any 1906 (inv. MB 7868) i l’altra de l’any 1918 (inv. MB 11786).

Si voleu saber-ne més:

Antoni Bargalló. “La senyera de Gent Nova de Badalona”. A: Carrer dels Arbres, núm. 17, pàg. 89-96). 3a. època Museu de Badalona, 2006.

VEURE ELS DETALLS DE LA PEÇA

 

Senyera de Gent Nova - s.XX - Museu de Badalona

 

La Drogueria Boter premiada per la Societat Catalana de Química

Des de fa molt temps, la Drogueria Boter –oberta el 1924, just ara fa cent anys, i coneguda popularment com a Can Boter-, situada al carrer de Mar de Badalona, proveeix el Museu de tota mena de materials i productes especialitzats, sobretot destinats a la conservació i restauració dels fons que custodia la nostra institució. Per aquest motiu ens volem fer ressò del reconeixement que Can Boter ha rebut recentment per part de la Societat Catalana de Química, que l’ha destacat com a emplaçament històric representatiu de la química en el territori de parla catalana.

Moltes felicitats, Drogueria Boter!

 

Façana de la Drogueria Boter al carrer de Mar. Foto: Wikimedia Commons

 

Horari del Museu durant el mes d’agost. 2024

Durant el mes d’agost el Museu de Badalona estarà obert de dimarts a diumenge de 10 a 14 h.

L’exposició temporal BADALONA I EL PATÍ DE VELA, situada a la planta baixa del Museu, es podrà visitar, gratuïtament, en el mateix horari d’obertura. Pel que fa a la mostraFANG I FOC. LA CERÀMICA A BAETULO restarà tancada fins al dimarts 3 de setembre.

La Casa dels Dofins, la Casa de l’Heura i l’Arxiu Històric estaran tancats durant el mes d’agost.

 

Gerard Sala, in memoriam

Ha mort Gerard Sala i Rosselló (Tona 1942-Badalona 2024), artista considerat badaloní, ja que ha residit durant molts anys a la nostra ciutat, tot i que feia llargues estades a Sant Joan de les Abadesses, on tenia el taller des de mitjan anys vuitanta.

Va ser precisament a Sant Joan on, entre el 9 de març i el 9 de juny d’enguany, es va poder veure la seva darrera exposició, que mostrava l’obra pictòrica que, acompanyada d’un text, havia presentat el 1985 com a tesi doctoral a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la qual era professor. Aquesta tesi va ser una autèntica innovació pel fet de donar a la pràctica pictòrica un protagonisme superior al de l’estudi teòric, i va obtenir la màxima qualificació.

Dedicat sobretot a la pintura i a l’obra gràfica, però també a l’escultura, l’escenografia i la poesia, Gerard Sala va celebrar una cinquantena d’exposicions individuals i va participar en més d’un centenar de col·lectives, algunes d’àmbit internacional.

La seva obra, que va ser objecte de l’interès de la crítica i dels estudiosos, es pot trobar a museus i col·leccions de diferents ciutats, com Barcelona, Girona, Sabadell, Eivissa, Madrid, Jaén i Sevilla.

Al Museu de Badalona, que també conserva obra seva, hi va exposar de forma individual els anys 1985 i 2005 (en aquest darrer cas, també es va publicar un catàleg, titulat, com la mostra, Els ulls del mar). A més, és autor de l’escultura La porta del mar, que es pot veure al carrer de Sant Anastasi, i que va ser inaugurada el 2003.

Descansa en pau, Gerard. Et trobarem a faltar.

Suite horitzons del mar, 1974
Acrílic, pigments i llapis plom sobre paper aquarel·la Guarro, 59,5 x 48,5 cm
Inv. MB 8796

Estendard de la Societat Coral Els Aucellets

La societat coral Els Aucellets va ser fundada el 1924-1925 per un grup d’amics, veïns de la riera de Sant Joan. Com ja era habitual en aquell moment, també era una entitat cultural i recreativa que congregava tot el veïnat de la zona en els actes que organitzava.

Durant els anys quaranta i cinquanta, a la seu dels Aucellets (de fet, a la seu de Los Pajaritos, ja que el franquisme va obligar a la castellanització del nom de l’entitat) hi hagué una intensa activitat que anava més enllà dels concerts a càrrec del cor. Així, la coral organitzava excursions, campionats de ping-pong i també d’escacs; balls, revetlles, etc.

L’entitat va perdurar fins a la dècada de 1990, però a la pràctica, ja feia més de vint anys que de mica en mica s’anava esllanguint.

Ramon Queralt va fer donació d’aquest estendard i, també, de les 12 medalles que es conservaven de cantades i actes diversos en què la coral havia participat. Es tracta, majoritàriament, de medalles de la dècada dels anys cinquanta (inv. MB 9886 a 9897).

A més, el 2011, Joan de Escalada va donar una corbata de l’estendard de l’any 1931. També va donar tres quadres commemoratius de l’entitat: un de l’any 1929, un quadre d’honor de la biblioteca de la societat coral amb la relació de totes les persones cooperadores que havien fet donació de llibres (inv. MB 14653); un altre de l’any 1930, amb la fotografia individual de tots els membres de l’entitat (inv. MB 14654), i un tercer, del 1950, que és un quadre d’honor fet amb motiu del 25è aniversari de la societat coral (inv. MB 14652).

Estendard de la Societat Corals Els Aucellets. 1925. Teixit de seda amb brodats i passamaneria
125 x 74 cm. Inv. MB 9695. Donació de Ramon Queralt García (any 2006)

 

Jordi Andreu Fresquet. In memoriam

Dijous passat va morir Jordi Andreu Fresquet, pintor i gravador conegut com a Andreu Fresquet, nascut a Badalona el 1940. Format a Llotja entre el 1955 i el 1962, va començar a exposar el 1959. L’any 1967 va viatjar a París per continuar-se formant, i allà va viure el Maig del 68, que el marcaria profundament. Va obtenir ressò internacional, sobretot als Estats Units, on va treballar especialment a l’estat de Florida, i també es pot trobar obra seva en museus d’Amèrica del Sud i, dins d’Europa, a Itàlia o al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Tot i que es va establir a Barcelona, on tenia l’estudi al barri de Gràcia, no es va desvincular mai de Badalona, on havia nascut. En aquest sentit, destaca l’exposició individual que va celebrar al Museu de Badalona l’any 1987. Amb motiu d’aquesta col·laboració, el Museu li va adquirir l’autoretrat que reproduïm, una pintura que recorda l’estil de Francis Bacon, que va ser el seu artista de capçalera. A les col·leccions del Museu es conserven set obres fetes per ell, i també és autor de la portada del número 9 la revista Carrer dels Arbres (març de 1980). A més, en aquests moments, la família, a qui donem el condol, està estudiant fer donació al Museu d’una part de la seva obra, tal com ell hauria volgut. Gràcies per tot, Jordi Andreu Fresquet. Descansa en pau.

VEURE LA PORTADA NÚMERO 9 DEL CARRER DELS ARBRES

 

Jordi Andreu Fresquet. Autoretrat. 1987. Acrílic sobre paper. 80 x 60 cm. Inv. MB 2395