La primera pandèmia de la història: la plaga antonina

Sabies que la primera pandèmia de la història va passar en època romana?

La pandèmia del coronavirus està posant a prova bona part del nostre món globalitzat. Però aquesta és una de les diferents epidèmies i pandèmies que ha registrat la historia de la humanitat, que ha sofert diverses èpoques de crisis sanitàries, que van ser saldades amb més o menys fortuna.

La plaga antonina, també anomenada pesta antonina o de Galè, va ser la primera que va afectar de manera global l’Imperi romà del segle II dC, el món occidental del moment. Rep aquest nom perquè va tenir lloc al final del regnat (165-180 dC) de la dinastia antonina, una de les més llargues de l’imperi romà, del 96 al 192 dC. A aquesta dinastia van pertànyer els emperadors Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli i Còmmode.

Sesterci de l’emperador Còmmode (179 dC)

Tot i que no se’n coneix el lloc exacte de l’origen d’aquesta epidèmia, sí se sap que es va iniciar a Orient i des d’allà es va propagar a través de les xarxes de comunicació, ja fos per via terrestre o marítima. Una de les causes de l’extensió del contagi va ser el retorn d’Orient de les tropes militars, després de la guerra amb els parts el 167 dC. Luci Ver, coemperador amb Marc Aureli, capitanejà cent mil persones, sovint mancades d’higiene, que amb el seu agrupament constant comportaven un risc epidemiològic elevat. Un fet, que segons explica la Història Augusta, una col·lecció de biografies dels emperadors dels segles II i III dC, va tenir la fatalitat de deixar rastres de la pesta per totes les províncies on va passar fins a arribar a Roma. També en parla Amià Marcel·lí, historiador del segle IV dC, que diu que la plaga “va omplir de malaltia i mort tot el territori situat entre la terra dels perses, el Rin i la Gàl·lia”.

Els símptomes de la malaltia van ser descrits per Galè, un reconegut metge de Pèrgam (actual Turquia) que viatjà a Roma l’any 169 com a metge de gladiadors, però que a causa de l’epidèmia aviat va haver de curar alts càrrecs romans fins que l’emperador Marc Aureli el va nomenar metge de Luci Ver i Còmmode.

A partir de la descripció dels símptomes feta per Galè, s’ha generat un debat dels especialistes per determinar de quina malaltia podria tractar-se i sembla que podria ser una verola de tipus hemorràgic.

Miniatura del segle VI dC de l’obra De Materia Medica de Dioscorides (c.40-90 dC). Biblioteca Nacional d’Àustria.

La Història Augusta també comenta que, quan Marc Aureli estava lluitant en una campanya contra els marcomans al Danubi (170-174 dC), “va sorgir una epidèmia tan gran que els cadàvers van haver de ser transportats en diferents vehicles i carruatges”.

Arran de la pesta, els emperadors antonins es van veure obligats a promulgar nombroses lleis, que encara es conserven al tractat legislatiu del Digest, sobre la manera i els camins per traslladar i enterrar els cadàvers, així com les duríssimes penes imposades si les regles no eren obeïdes.

S’ha calculat que la plaga antonina va afectar entre un 7 i un 10% de la població de l’Imperi, que es xifra aproximadament en 50 milions de persones. Per tant, l’epidèmia se’n va emportar entre 3 i 5 milions. Quan parlem de l’exèrcit i les ciutats sembla que la mortaldat podria haver estat una mica major, entre un 13 i un 15%, a causa de la concentració de gent en un mateix espai.

Aquesta pandèmia és considerada la setena més letal de la historia. Va afectar totes les classes socials romanes: Luci Ver va morir poc després d’arribar a Roma, i més tard, el 180 dC, quan es creu que hi va haver un rebrot de la malaltia a l’actual Viena, s’emportà també Marc Aureli.

Dupondi de l’emperador Marc Aureli (170-71 dC)

La conclusió és que va ser una epidèmia global, el que avui anomenem pandèmia, tant pel que fa a l’extensió geogràfica com pels efectes que va tenir en la població. L’impacte mental, social, econòmic y militar de la crisi va ser important per al futur de l’Imperi romà, sobretot si pensem que no es tenien els mitjans ni els coneixements mèdics ni tecnològics que tenim avui dia per superar una situació similar, explicar-la, entendre’n els orígens i frenar-la.