Estrígil

BUSCAR PER:

Estrígil

L’estrígil o estríjol(strigilis) és un rascador en forma de cullera, allargada i corba, amb un mànec que, de forma habitual, té al final una petita anella per fer-hi passar una cadena o un fil metàl·lic. Aquest objecte, que solem associar amb els atletes grecs, es feia servir per netejar l’oli del cos. Habitualment els atletes, abans de sortir a l’arena, s’untaven el cos amb oli per protegir-se, ja que acostumaven a anar nus. Després de les activitats atlètiques amb l’estríjol es rascaven la pell del cos i en treien l’oli impregnat de pols i suor. Un cop tret, es feien un bon bany a les termes. En època romana també l’utilitzaven els gladiadors, i les restes que es treien amb el seu estríjol sovint eren venudes als seus seguidors.

Al Museu de Badalona tenim dos fragments d’un estrígil de bronze, possiblement de la mateixa peça, però ens manca la part central que uniria la part del mànec (número de registre 9945) amb la part de la cullera (número de registre 8605 ). Van ser trobats a les excavacions que Josep M. Cuyàs va fer a la Torre Vella i el seu entorn durant els anys 1950. Encara que se’n desconeix la procedència exacta, és probable que correspongués a l’àrea de les termes ja que aquest era un estri molt utilitzat en aquest tipus d’establiments.

Sabem, per la iconografia i les fonts escrites, que a les termes habitualment cadascú es portava el seu estríjol de casa juntament amb una ampolla, normalment globular, de bronze, vidre o ceràmica, anomenada aryballos. També sovint s’acompanyava d’una pàtera o cassó per poder-se tirar pel cos l’aigua de la piscina. Tots aquests estris sovint es lligaven junts amb una cadena o anella.

Material: bronze Dimensions: 8,7 x 1,8 cm i 12,7 x 1,7 cm Ref.: MB inv. 9945 i 8605

Altres peces del mateix període