Que la terra et sigui lleu, Josep Maria
Ens ha deixat en Josep Maria Padrós Cuyàs (1933-2025). Historiador i arqueòleg, de formació autodidacta, va heretar del seu oncle Josep Maria Cuyàs i Tolosa la passió per la història i l’arqueologia i, especialment, pel món romà. Padrós va participar dels treballs que, a la dècada de 1950, van treure a la llum el cor de l’antiga ciutat romana de Baetulo, a l’àrea coneguda com el Clos de la Torre, una de les troballes arqueològiques més excepcionals que han tingut lloc a la nostra ciutat en els darrers cent anys. Dirigí, així mateix, durant cinc anys les excavacions arqueològiques al conjunt de Can Sent-romà a Tiana, jaciment de gran importància i abast cronològic amb el qual sempre va tenir una estreta relació. Al voltant d’aquest establiment arqueològic es constituí un nucli de voluntaris, apassionats com ell, de la història i l’arqueologia que durant anys han mantingut viva la seva tasca.
Va ocupar el càrrec de director del Museu de Badalona entre els anys a 1971 i 1975, rellevant a Josep Sala i Pascual al capdavant de la institució. Durant la seva direcció va impulsar la incorporació de professionals especialitzats a l’equip del Museu, va treballar per consolidar la funció didàctica de la institució i va impulsar la creació d’un equip d’excavacions arqueològiques a la ciutat. Així mateix realitzà una tasca destacada en la defensa, reivindicació i conservació del patrimoni badaloní. Va impulsar la declaració del monestir de Sant Jeroni de la Murtra com a monument nacional i treballà per a fer possible la restauració del refectori i la cuina conventual, així com l’obertura del camí de Badalona al monestir per can Mora. També fou responsable del primer catàleg de monuments historicoarqueològics de Badalona que es lliurà a l’Ajuntament l’any 1975.
Apassionat de Badalona i la seva història, va treballar de forma incansable, al llarg de la seva vida per a la seva història i el patrimoni, mantenint una estreta relació amb el Museu on sempre va compartir generosament el seu coneixement i experiència.
Autor de nombrosos estudis, destaquen els seus últims treballs La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre (2006), el llibre de memòries Abans que la memòria se m’esborri (2019) i la publicació amb el Grup d’estudiosos per al reconeixement històric de Badalona L’orgull de ser badaloní (2023).
Et trobarem a faltar, Josep Maria. Que la terra et sigui lleu.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!