Quin embús al decumanus!

Les comunicacions terrestres en època romana jugaven un paper fonamental. Heu sentit mai allò de que “tots els camins porten a Roma”? Sabeu perquè es diu?

Doncs perquè els romans van construir vies principals i secundaries que unien totes les ciutats del vast territori que dominaven, construint una immensa xarxa de comunicació sobre la qual s’han bastit bona part dels camins actuals.

A Baetulo, recentment, hem descobert part del traçat de la Via Heraclea, que posteriorment reaprofità August per millorar les carreteres de l’imperi, construint-hi la cèlebre Via Augusta.

Dins les ciutats romanes la distribució dels carrers també era molt important. Aquests seguien una trama ortogonal que servia per planificar les insula o illes de cases. I el traçat dels dos carrers principals d’aquesta trama -el cardo i decumanus màxim- era, des de la fundació de la ciutat, un eix clau per al seu desenvolupament. En el punt on es creuaven s’hi ubicava el fòrum i als extrems d’aquests carrers hi havia les portes d’accés a la ciutat.

Els romans sabien també que una bona planificació prèvia afavoria el bon funcionament d’una ciutat. Per això cuidaven tots els detalls: carrers amples per circular-hi carros, voreres amb passos per a vianants, zones porxades… I, també, és clar, una de les infraestructures més importants per al sanejament i salut d’una ciutat densament poblada: les clavegueres que conduïen les aigües brutes fora de la ciutat.