S·T·T·L (Sit tibi terra levis), són les inicials llatines que apareixen al final de moltes làpides funeràries romanes i que citen alguns autors llatins, en els seus textos.
Què la terra et sigui lleu és una manera poètica d’explicar la transcendència de la mort per a l’individu i per als familiars que sempre recordaran a la persona estimada. El ritual funerari del comiat, ple de matisos i costums, algunes vinculades amb la mitologia, s’han conservat fins fa poc en alguns pobles del nostre entorn.
D’altra banda, parlar de l’esperança de vida i del model de família en època romana ens permetrà, com a mínim, qüestionar-nos molts aspectes de la vida de la societat occidental i despertar el nostre sentit crític.
