Descobertes les restes de dues noves domus al carrer del Temple

L’excavació arqueològica, que s’ha portat a terme al solar on es començarà a construir un edifici d’habitatges, aporta noves dades sobre el passat romà i medieval de la nostra ciutat

Els treballs arqueològics portats a terme al solar del carrer del Temple han permès documentar les restes de dues domus romanes. Al peristil del pati d’una de les cases es va localitzar una ara –altar de pedra amb forma de pedestal utilitzat en les cerimònies religioses-. La troballa ha estat tota una sorpresa en constatar que la peça és idèntica a una altra que es va trobar l’any 1969 al mateix solar, i que podem veure al Jardí de Quint Licini. És poc freqüent localitzar en una mateixa casa dues ares votives utilitzades de manera simultània. Això, i el magnífic vas d’alabastre que també es va trobar a la mateixa àrea, ha obert diverses hipòtesi de treball sobre pràctiques rituals, en les quals s’està treballant.

 

 

L’altre element que ha permès recuperar aquesta última fase de l’excavació és una estructura que s’interpreta com a mur de contenció que sostenia l’aterrassament de la part més elevada del turó, allà on els romans construïren el temple de Baetulo, del qual es conversen restes a la nau dreta de l’església de Santa María. Hem de tenir molt present que part de la Sagrera medieval ocupa l’espai on estava el fòrum de Baetulo.

Tot i tractar-se d’una construcció de tècnica poc acurada, aquest és un dels pocs elements estructurals d’època medieval que, a hores d’ara, s’han trobat a Badalona. Aquesta estructura, juntament amb la presència d’altres dels segles XVIII-XIX (vegeu enllaç a la part inferior de la nota), ens mostra com va anar creixent la ciutat un cop Baetulo va ser abandonada.

Les restes documentades descrites quedaran cobertes i conservades sota la fonamentació del nou edifici i les peces passaran a formar part del fons del Museu de Badalona.

Descarregar nota de premsa

 

 

https://www.museudebadalona.cat/intervencio-arqueologica-al-carrer-del-temple/

Per a més informació:

Museu de Badalona

Departament de Difusió

934644911

1600 anys de la mort de Sant Jeroni

Tal dia com avui fa just 1.600 anys que va morir Sant Jeroni (circa 331/345-420), escriptor i religiós, considerat un dels pares de l’Església. De sòlida formació, va dedicar bona part de la seva vida a la religió i la teologia. El 374 es va retirar al desert de Calcis (a l’actual Síria), on es dedicà a la vida contemplativa durant quatre anys. Després va residir en diverses ciutats i, sempre centrat en temes religiosos, es va convertir en una veu influent del cristianisme, seguit especialment per dones, sobretot vídues.

A Badalona el recordem sobretot per l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que li està dedicat. El claustre, del final del segle XV, és una autèntica joia del gòtic català, i té dues claus de volta, ambdues a l’ala sud, dedicades al sant que dona nom al monestir (i a l’orde dels jerònims que el van construir i habitar).

Una de les claus ens mostra Sant Jeroni amb capell cardenalici, assegut davant d’un faristol i acompanyat d’un lleó. Aquest animal acostuma a aparèixer representat amb el sant ja que, segons la llegenda, quan Jeroni estava al desert se li va acostar un lleó ferit, que ell va guarir traient-li una espina de la pota. A l’altra clau de volta, que conserva els colors molt vius, s’observa Jeroni penitent al desert, agenollat davant un crucifix i acompanyat, també del lleó. A més, aquesta darrera clau de volta està sostinguda (igual que una altra que al·ludeix al Judici Final) per uns àngels trompeters, cosa que la historiadora de l’art Anna Molina va posar en relació amb una carta del sant al monjo Heliodor, on diu: «escolta com ressona des del cel la trompeta, mira com entre els núvols avança el nostre cabdill armat». La interpretació és que els àngels trompeters no són altres que els que criden els morts al Judici Final.

 Representació de Sant Jeroni, resant al desert, que es pot veure en una de les claus de volta del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.  Museu de Badalona. Fotògraf: Antonio Guillén

 

Una història apassionant que es pot reviure visitant el monestir i llegint el llibre El monestir de Sant Jeroni de la Murtra. 600 anys d’història, escrit per Carles Díaz i Anna Molina, amb fotografies d’Antonio Guillén, publicat pel Museu el 2016, i que es pot adquirir tant al monestir com al mateix Museu.

El Museu en temps de pandèmia

L’emergència sanitària causada pel COVID-19 ha motivat canvis i adaptacions de les activitats i propostes del Museu tant per a les escoles com per als grups d’adults i els particulars. S’han adaptat totes les mesures necessàries per tal de garantir la seguretat dels nostres visitants i s’han produït nous materials destinats a oferir uns continguts de qualitat, tant presencials com virtuals, per a tot tipus de grups. Un ampli ventall de  propostes per a totes les edats que ens permetran seguir difonent la història de la ciutat romana de Baetulo i dels seus habitants.

Recordem, a més, que el Museu és obert a la visita de dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i els caps de setmana i festius de 10 a 14 h i la Casa dels Dofins segueix, a partir d’aquesta tardor, obrint cada segon diumenge de mes. En el cas del Jardí de Quint Licini, però, ateses les seves característiques i dimensions, romandrà tancat.

Consultar l’oferta de webinars

20 anys de la troballa de dues esteles ibèriques a Badalona

L’any 2000, fa justament 20 anys, durant la campanya d’estiu de les excavacions organitzades pel Museu de Badalona i la Universitat de Barcelona, es van descobrir al subsòl de la plaça de Font i Cussó dues esteles funeràries ibèriques, que s’havien reutilitzat com a coberta de la claveguera del cardo maximus. Avui aquestes dues peces, datades dels segles II-I aC, es poden veure a l’exposició permanent de la ciutat romana de Baetulo.

Es varen trobar col·locades una al costat de l’altra, falcades amb petites pedres que reomplien els forats que quedaven entre ambdues lloses, per tal de fer més hermètic el col·lector.

Ambdues tenen inscripcions on es repeteix un nom propi. Ens parlen d’un pare i un fill: MLBEBIUR ARMI i BANTUIN MI MLBEBIUR EBANEN. La relació dels dos personatges ve indicada per la fórmula utilitzada en l’estela del fill, on apareix també el nom del pare i la paraula eban, que els epigrafistes tradueixen per filius, “fill de”. No deixa de ser curiós que trobem escrita en iber una expressió funerària que, de fet, és pròpia del món romà, cosa que, juntament amb la decoració genuïnament ibèrica (llances, roseta…), ens indica l’important grau de contacte entre les dues cultures en aquests primers segles de presència romana.

Cal destacar, a més, que es tracta de la primera vegada que es documenta a Catalunya una troballa de dues esteles funeràries ibèriques pertanyents a dos familiars directes.

Si voleu saber-ne més, us recomanem la lectura de l’article de Montserrat Comas “Les esteles funeràries ibèriques de Badalona”:

https://www.raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/294540/383050

 

L’exposició de l’Anís del Mono arriba al Puerto de Santa María

La mostra El diamante de Badalona. Desde 1870 que el Museu ha ideat i produït per commemorar els 150 anys d’història de la fàbrica badalonina de l’Anís del Mono, es podrà veure a partir del 24 de setembre i fins a l’11 de gener de l’any vinent a la seu de la Fundación Osborne –propietària actual de la marca-, al Puerto de Santa María (Cadis).

L’exposició, que està oberta de dilluns a diumenge de 10 a 15 h, permet descobrir els orígens i l’evolució d’aquesta emblemàtica marca que ha portat el nom de Badalona arreu del món, però també el seu sistema de producció -inalterable des de finals del segle XIX- i aspectes més curiosos que hi estan relacionats com el nom, l’etiqueta o l’origen de la seva característica ampolla diamantada.

LLEGIR NOTA DE PREMSA

 

 

El fotògraf Josep Cortinas Suñol

Josep Cortinas Suñol va néixer a Badalona l’any 1908 i hi va morir el 1995. Aquest any, doncs, es compleix el 25è aniversari de la seva mort.

Mecànic d’ofici, cap a la meitat dels anys vint s’inicià en la fotografia, pràctica que no abandonaria mai, tot i no dedicar-s’hi professionalment. Va participar en nombrosos concursos i exposicions. Gran coneixedor de les tècniques fotogràfiques, exercí de mestre per a molts aficionats. També fou un dels fundadors de la Secció Fotogràfica del Museu (1969).

A partir de l’any 1981 va anar donant la seva obra al Museu de Badalona, on es conserva i es pot consultar. El fons de Josep Cortinas Suñol és el primer fons fotogràfic que va entrar a formar part dels fons del Museu i és amb el que s’inicia l’Arxiu d’Imatges.

11.000 positius en paper de mides diverses, 8.800 diapositives i 2.300 fulls amb negatius de 35mm (unes 83.000 imatges) són només el resum numèric d’un fons que recull bona part de l’activitat a la ciutat al llarg de la segona meitat del segle XX.

Aquest àlbum està dedicat a Josep Cortinas i mostra fotografies d’autor, fotografies marca Cortinas, segurament les més desconegudes de totes les que va fer!

Veure l’àlbum

El fotògraf Josep Cortinas Suñol

Arriba un nou curs carregat de propostes escolars

Comença un nou curs escolar i el Museu de Badalona engega la seva aula virtual, un nou projecte educatiu amb el qual vol continuar sent un recurs imprescindible per estudiar el patrimoni de la nostra ciutat i per conèixer el seu llegat romà.

Som conscients que la situació d’alerta sanitària que vivim pot acabar limitant les sortides de l’aula i, fins i tot, pot acabar comportant la interrupció de la formació presencial i la necessitat de treballar telemàticament des de casa. Davant aquesta situació, des del servei educatiu del Museu hem elaborat un programa d’activitats que ens permetrà mantenir el contacte amb professors i alumnes i continuar difonent i explicant la història dels nostres avantpassats.

La contribució del Museu a la docència no presencial passa per una oferta engrescadora de recursos en línia, que presentem amb els següents títols:

  1. Dos asos? Això és una ruïna!! La moneda romana
  2. Què dius que posa aquí? L’epigrafia llatina
  3. Som lliures? Debat filosòfic
  4. Quan érem rics. L’economia del vi de Baetulo
  5. Quin embús al decumanus! Les comunicacions quan tots els camins portaven a Roma
  6. Per llepar-se’n els dits. Com s’alimentava un poble
  7. Saps què diuen al fòrum? Les fake news a la romana
  8. Amb veu de dona. El paper de la dona en la societat romana
  9. Que la terra et sigui lleu. El ritual del comiat

El format webinar d’aquestes propostes ens ajudarà a fer de la sessió una excusa per aprendre, interactuar i despertar l’interès vers la vida quotidiana d’època romana, tot convidant a desenvolupar i posar a prova el sentit crític de l’alumnat. Les propostes han estat dissenyades atenent al currículum de ciències socials i responen a les necessitats de les competències bàsiques, des de cicle mitjà fins a batxillerat.

Tal dia com avui va néixer Llorenç Brunet

El 14 de setembre de l’any 1873, avui fa exactament 147 anys, va néixer a Badalona el dibuixant i aquarel·lista Llorenç Brunet i Forroll. Malgrat el seu inqüestionable talent i la popularitat que adquirí la seva obra durant les primeres dècades del segle XX, aquest artista badaloní és encara avui poc conegut pel gran públic.

Prolífic dibuixant, format a la Llotja, deixeble d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier de París, va aconseguir un gran reconeixement gràcies a les caricatures publicades a les revistes satíriques de l’època, a la seva col·lecció d’exlibris de personatges polítics, a l’important nombre de llibres il·lustrats en què va participar i, també, a les seves aquarel·les. Són igualment molt remarcables els dibuixos i reportatges dels diferents conflictes polítics i bèl·lics que assolaren Europa a l’inici del segle XX, així com de la Guerra Civil Espanyola.

L’any 2018 el Museu va produir una exposició dedicada a aquest artista, que reunia quaranta-set dibuixos originals dels que Brunet va dedicar als conflictes polítics de principi del segle XX i a la I Guerra Mundial, i els va adquirir per incorporar-los al Fons d’Art del Museu.

 

 

7 anys de la mort de Josep Uclés

Avui fa 7 anys de la mort de l’artista Josep Cifuentes Uclés (Badalona 1952-La Roca del Vallès 2013), conegut com a Uclés. Pintor, il·lustrador i escultor format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Badalona i a la Universitat de Barcelona, va desenvolupar una brillant carrera internacional arribant a exposar a París, Milà, Brussel·les, Amsterdam o Los Ángeles.

La seva obra ha estat objecte de diversos llibres i catàlegs. Entre els crítics i escriptors que n’han parlat, cal citar Glòria Bosch, M. Mercè Marçal, Julià de Jòdar, Vicenç Altaió, Sam Abrams i Matthew Tree.

Sempre va mantenir relació amb el Museu de Badalona (hi havia fet la primera exposició), on el 1987 va presentar la mostra itinerant Històries d’olors, amb 19 obres sobre paper inspirades en moments diferents de la història de la ciutat que van ser adquirides pel Museu. Més endavant, el 2006, va fer-hi una altra exposició acompanyada d’un catàleg, amb el títol Manual de supervivència en una gran ciutat. Poc temps després l’Ajuntament li va adquirir l’obra Ajuda’m que ara es pot veure al vestíbul del Viver, i que ens mostra el món oníric i surrealista tan propi i característic de l’artista.

L’any 2014, ja mort Uclés, l’Ajuntament de Badalona i el Museu de la ciutat, en col·laboració amb el Museu de Granollers, li van dedicar una exposició retrospectiva, que va ser comissariada pel crític d’art i poeta Vicenç Altaió i que va anar acompanyada de la publicació d’un llibre. La mostra va tenir lloc a la sala d’exposicions del Centre Cultural El Carme, que just aleshores es va batejar com a Sala Josep Uclés.

 

L’Onze de Setembre el Museu està tancat

Recordem que divendres, 11 de setembre, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el Museu romandrà tancat.

Dissabte i diumenge, 12 i 13 de setembre, l’horari d’obertura serà l’habitual: de 10 a 14 h.

Bona Diada a tothom!

 

Primera celebració de la Diada recuperada durant la Transició a Badalona, l’any 1977. Enric Giralt/Museu de Badalona. AI