Col·lecció del Museu: calendari de CH. Lorilleux & Cie

Pàgines d’un calendari de l’empresa Ch. Lorilleux y Cía., que reprodueixen obres de l’artista txec Alphonse Mucha, destacat cartellista, impreses a dues tintes sobre paper cuixé. Una tinta s’utilitza per al fons (litografia d’un disseny de Mucha) i l’altra personalitza el calendari. En aquest cas, les dades del mes (amb el nom del sant de cada dia) i la identificació de la sucursal, que és la d’Espanya, amb l’oficina situada a Barcelona, al carrer de Casanova.

Cada mes té un dibuix litogràfic diferent que conté sempre, a la part inferior esquerra, el logotip de la marca de fàbrica (amb el molí de Chantecoq, situat a la proximitat de la localitat francesa de Puteaux) i, a la part superior dreta, una medalla amb la representació del signe del zodíac corresponent al mes en qüestió.

Ch. Lorilleux y Cía., empresa dedicada a les tintes d’impremta fundada el 1818 a la població francesa de Puteaux, va obrir una fàbrica a Badalona, al carrer d’Eduard Maristany, l’any 1888. Anomenada popularment la Tinta, fou la primera empresa d’aquest sector establerta a Catalunya i, durant uns anys, va gaudir d’un veritable monopoli. De fet, a principi del segle XX, gairebé tota la premsa espanyola utilitzava les tintes fabricades a Badalona. A la segona meitat d’aquest mateix segle es va traslladar al barri de Manresà. L’empresa va tenir diverses denominacions al llarg del temps fins a formar part del grup industrial Sun Chemical.

El Museu de Badalona conserva també un medaller d’aquesta empresa, muntat a la darrera dècada del segle XIX (MB inv. 13387), donat per Sun Chemical, SA l’any 2011.

Cliqueu aquí per a més informació

 

 

El Virolai, un himne patriòtic

El popular himne a la Mare de Déu de Montserrat, el Virolai, amb lletra del poeta Jacint Verdaguer i música de Josep Rodoreda, creat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, es va començar a popularitzar durant els primers anys del segle XX, més enllà de la seva vessant religiosa, com a himne patriòtic per a diferents sectors de la societat catalana. Va ser aquesta la cançó que acompanyà la proclamació de l’Estat Català que feu Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934, en el marc de la segona República. I fou també la cançó que entonaren espontàniament els membres de l’exèrcit republicà quan travessaven els Pirineus en retirada. L’escriptor i editor Joan Sales ho descriu magistralment a la seva obra Incerta glòria:

“Com podia oblidar mai aquell moment, quan ja arribats a la carena dels Pirineus i mirant allà al lluny la gran plana de pobles i ciutats que fumejaven, com un adéu a la pàtria crucificada que anàvem a abandonar vam entonar el Virolai! Tots, fins els anarquistes…”.

Anys més tard, el 1948, quan Joan Sales i la seva família van tornar a Catalunya, el Virolai seguia fent les funcions d’himne nacional, atesa la prohibició que el franquisme havia fet d’Els Segadors. En aquell país devastat, Sales portaria a terme una ingent tasca editorial, descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana com Màrius Torres, Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda, mentre la seva dona, la també escriptora i editora Núria Folch i Pi, trobaria a la nostra ciutat, Badalona, on desenvolupar la seva tasca com a docent, treballant com a professora a dos centres destacats, l’Escola Minguella i l’Institut Albèniz.

 

Montserrat. Antoni Ros i Güell. Inv. MB 6671

 

Sabies que…? Preguntes i respostes del 27 al 30 d’abril

Des de fa unes setmanes, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior. Aquesta setmana, excepcionalment, divendres no hi haurà pregunta ja que coincideix amb la festivitat de l’1 de maig.

És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.

Animeu-vos a participar-hi!!

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 25 AL 27 DE MARÇ

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 30 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 6 AL 10 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 13 AL 17 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 20 AL 24 D’ABRIL

 

PREGUNTA DEL DIA 27 D’ABRIL

Bon dilluns!

Avui és 27 d’abril, la festa de la “Moreneta” i com no podia ser d’altra forma, us plantegem una pregunta relacionada amb aquesta popular marededéu.

Sabeu a quina casa de Badalona, catalogada com a patrimoni de la ciutat, es troba aquest panell de rajoles dedicat a la Verge de Montserrat?

No patiu si no ho sabeu i no podeu anar per causa del confinament a passejar-vos per la ciutat per buscar-ne la resposta, ja sabeu que demà mateix en aquesta pàgina i al nostre web hi trobareu la solució!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

RESPOSTA DEL DIA 27 D’ABRIL

Tal i com molts heu descobert, aquest plafó de rajoles es troba a la CASA DOMÈNECH-PLANAS, situada a la cantonada entre l’avinguda de Martí Pujol i el carrer de Gaietà Soler.
 
La decoració de la Mare de Déu de Montserrat es pot veure des d’aquest últim carrer. Està situada en una paret de la casa que dona al jardí, i porta la data de 1932. Segurament es va triar aquesta imatge perquè la propietària de la casa es deia Montserrat. Es va casar amb Santiago Domènech Silvestre, un dels amos de la Corderia Domènech que, igual que va passar amb el seu germà Josep, va ser assassinat per uns incontrolats durant la Guerra Civil.
 
El terreny on es va construir la casa era de Francesc d’A. Planas –membre d’una antiga nissaga badalonina-, pare de Montserrat. Els plànols del projecte, de l’any 1917, estan signats per Joan Maymó, però la casa va ser realment dissenyada per Joan Amigó, que aleshores no podia signar el projecte perquè era arquitecte municipal de Badalona
 
El 1932 l’habitatge es va ampliar. Els plànols, ara sí, van ser signats per Amigó, que ja no ocupava el càrrec d’arquitecte municipal. En aquell moment es va afegir un pis a l’extrem de la casa per la banda del carrer de Gaietà Soler. També aleshores es va construir la tribuna, que substituïa un balcó, i es van col·locar les rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
 
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

PREGUNTA DEL DIA 28 D’ABRIL

En aquesta magnífica estela d’època ibèrica que conservem al Museu de Badalona, hi apareixen dos elements estretament relacionats amb un culte gairebé tan antic com la pròpia humanitat. Sabeu a quin culte ens referim?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 28 D’ABRIL

La resposta de la pregunta d’ahir és el culte al sol i a la lluna.

Des dels inicis de les civilitzacions, el sol i la lluna han esdevingut elements que han marcat la vida dels humans: el sol és l’astre rei que il·lumina el dia, i la lluna, la reina de la nit que ens empara enmig de la fosca.

La cultura ibèrica sacralitzava i venerava elements de la natura com els boscos, les aigües, les coves, les muntanyes… els fenòmens atmosfèrics i, també, aquests dos astres que apareixen sovint a les esteles funeràries, probablement fruit de la influència de la cultura grecoromana.

L’estela que apareix a la imatge, trobada als anys cinquanta en enderrocar la masia de Can Peixau, de Badalona, és un magnífic exemple d’aquest culte. Es tracta d’una peça ibèrica, tot i que ja d’època romana, atès que es pot datar a final dels segle II-principi del I aC. A la part superior d’aquesta peça hi ha una línia escrita en grafia ibèrica, i a sota es veuen tres llances verticals amb una esvàstica –un altre símbol antic– a la dreta. A la meitat inferior apareix la representació de la lluna creixent i del sol com una roseta de sis puntes encerclada.

Un altre testimoni destacat del culte al sol a Badalona, però ja pertanyent a la cultura romana, es va documentar a principis del segle XX al turó de Montigalà. A la part alta, orientada a sol naixent, es va trobar una inscripció romana gravada a la roca que es va extreure el 1927 pel perill de destrucció i des d’aleshores es conserva al MAC-Barcelona. La inscripció diu: Soli d(eo) Sacrum A.P. Abascantus, és a dir, A.P. Abascantus dedica al déu Sol aquest altar (?) sagrat. Pel tipus de lletra, es va datar al segle II dC.

Aquesta inscripció testimonia la important penetració dels cultes orientals a la ciutat i al territori de Baetulo, on ja vam veure el culte a Isis. En un principi, les funcions solars estaven dividides entre Hèlios i Apol·lo, però finalment Hèlios guanyà importància fins a substituir-lo completament com a divinitat identificada amb el sol. Hèlios, a qui es representa com un jove coronat amb l’aureola solar, conduïa un carro tirat per animals i cada dia recorria el cel fins a l’Oceà, on desapareixia, moment en què es feia de nit. Com a déu de la llum, amb el pas del temps se l’anomenà Sol invictus. Al Museu de Badalona conservem algunes llànties amb la seva representació (així com amb la de la deessa Selene, identificada amb la lluna). Alguns estudiosos veuen en el seu culte l’inici del pas cap al monoteisme, on un sol déu és creador i llum per a l’home.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Llàntia amb el símbol del Sol invictus. Museu de Badalona
Inscripció dedicada al déu Sol, al turó de Montigalà

PREGUNTA DEL DIA 29 D’ABRIL

Avui, 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, i la nostra pregunta, com no podia ser d’altra forma, va d’aquest noble art.

Concretament us volem demanar si coneixeu el nom de la ballarina, que apareix en aquesta imatge tan suggeridora, una artista criada a Badalona que adquiriria una gran popularitat durant la dècada dels anys vint del segle passat.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 29 D’ABRIL

L’artista que s’amaga rere el vel -i que molts de vosaltres ja havíeu descobert- és ÀUREA DE SARRÀ, nom artístic d’Àurea Serra i Adrià (1889-1974).

Fou una ballarina innovadora que gaudí d’una gran popularitat, sobretot a la dècada dels anys vint del segle passat. Comparada sovint amb artistes de la talla de Sara Bernhardt (1844-1923), Isadora Duncan (1878-1927), Tórtola Valencia (1882-1955) o Ida Rubinstein (1883-1960), Sarrà va triomfar arreu amb la seva peculiar visió de la dansa, inspirada en el món clàssic de Grècia i Roma. Els seus cants plàstics –tal i com ella els anomenava– d’expressions musicals i poètiques la van portar als principals escenaris europeus i van donar peu tant a grans elogis com a crítiques ferotges.

Va néixer a Barcelona l’any 1889, fruit d’una relació extramatrimonial de la seva mare, Emília Adrià i Serra, que havia estat parella del ric farmacèutic Josep Sarrà i Català (1821-1877), i des de l’any 1891 va passar a residir a Badalona. La seva mare, que es va casar aquell any amb José Val, va decidir deixar-la sota la tutela de la parella formada pel mestre Josep Batlle Solà, àlies Picafoc, i Rosa Arquer. La casa on vivia el matrimoni, que feia també les funcions d’escola, es trobava al número 78 del carrer d’en Lluch (actual Canonge Baranera), de Badalona. Aquí és on residiria Àurea fins a l’any 1910 quan, arran de la mort del seu pare adoptiu, es traslladà a viure a Barcelona. Seria en aquesta ciutat on començaria, de forma autodidacta, la seva carrera artística com a ballarina.

Segons l’historiador Josep M. Cuyàs, pocs anys després d’haver marxat de Badalona, l’Àurea va tornar a la ciutat per presentar als seus antics convilatans, al teatre Picarol, la seva proposta artística, però d’acord amb el testimoni del mateix Cuyàs, sembla que l’espectacle no es va acabar d’entendre. Anys més tard, el 1927, la noia de Can Picafoc –com la coneixien els badalonins– tornaria a actuar a la nostra ciutat, però aquesta vegada ja venia convertida en una artista de fama internacional, admirada i ovacionada tant en els grans teatres europeus com en els escenaris de llegenda d’Egipte i Grècia (Luxor, Karnak, el temple de Dionís d’Atenes, Delfos…), on la ballarina trobava la font d’inspiració.

Podeu recuperar la història de la relació d’Àurea de Sarrà amb Badalona, en aquest article de la revista el Carrer dels Arbres: http://ves.cat/etG6

Àurea de Sarrà. Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs
Retrat d’Àurea de Sarrà. Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

PREGUNTA DEL DIA 30 D’ABRIL

Demà és 1 de maig, el Dia Internacional dels Treballadors.

Sabeu quin any se celebrà per primera vegada el Primer de Maig a Badalona?

 

 

RESPOSTA DEL DIA 30 D’ABRIL

La celebració del Primer de Maig, com a jornada reivindicativa i de lluita de la classe treballadora, a Badalona, va tenir lloc per primera vegada el 1890.

A Badalona el sindicat de les Tres Classes de Vapor, que agrupava treballadors de la indústria tèxtil –jornalers, teixidors i filadors–, va impulsar amb altres societats obreres de corders, vidriers, fusters, paletes i forners la celebració d’aquesta jornada amb l’organització d’un míting en què es va plantejar la reivindicació de la jornada laboral de 8 hores, la prohibició de treballar als menors de 14 anys i la jornada de 6 hores dels 14 als 18 anys. També es plantejava el descans de 36 hores setmanals i la supressió del pagament en espècies, pràctica habitual a l’època. El míting va acabar amb una manifestació que va congregar uns 4.000 obrers.

A l’última dècada del segle XIX els mítings del Primer de Maig se celebraven al Teatre Zorrilla o a l’Espanyol. La reivindicació principal va continuar sent la jornada de 8 hores, i al final del dia s’enviaven telegrames amb aquesta reivindicació al president del Consell de Ministres, però la implementació de la 8 hores no va ser acceptada fins al 1919.

La crònica d’aquell primer 1 de maig a Badalona la tenim de la mà d’ El Eco de Badalona:http://ves.cat/etK0

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Bon Sant Jordi 2020

Per celebrar la diada de Sant Jordi són imprescindibles les roses, i aquí us n’oferim un pomell que és, en realitat, un barret femení.

Aquesta peça, tan original i elegant com delicada, va ser ideada i feta a mà per Conxita Salla Pallàs. Tot i no ser coneguda pel gran públic, Conxita Salla va ser una més que notable dissenyadora de barrets i ornaments de cap de cerimònia per a dona, que ella mateixa confeccionava ja fos per vendre o per llogar. Tenia al taller al carrer del Progrés, núm. 23, de Badalona, on va treballar des de mitjan segle XX fins a l’any 1970.

El 2013 es va incorporar a les col·leccions del Museu un conjunt de 120 peces d’aquesta autora, gràcies a la donació que van fer les seves netes Rosa Mari, Ariadna i Carla Miralles.

Bon Sant Jordi a tots!

Cliqueu aquí per a més informació sobre la peça

Col·lecció del Museu: Violetes per a Muriel

Aquest quadre, obra conjunta dels germans Santilari, és un dibuix preparatori que els artistes van donar al Museu de Badalona amb motiu de l’exposició retrospectiva que hi van celebrar l’any 2010, quan Badalona va ser Capital de la Cultura Catalana.

Es tracta d’una peça molt singular, ja que Josep i Pere Santilari no acostumen a fer obres conjuntes, tot i que comparteixen una tècnica acuradíssima, un estil realista i minuciós, i un coneixement profund de la història de l’art que sovint es reflecteix subtilment en les seves pintures.

Muriel, una de les models habituals de Josep, apareix aquí amb expressió una mica absent, melancòlica i tancada en ella mateixa. És la il·lustració perfecta d’un dels comentaris que Antoni Puigvert va dedicar a aquests artistes a la introducció del catàleg editat pel Museu el 2010: “Els personatges dels germans Santilari tenen arrels: per això se’ls veu l’ànima”.

Cliqueu aquí per a més informació

 

 

Sabies que…? Preguntes i respostes del 20 al 24 d’abril

Des de fa unes setmanes, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior.

És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.

Animeu-vos a participar-hi!!

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 25 AL 27 DE MARÇ

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 30 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 6 AL 10 D’ABRIL

CONSULTAR LES PREGUNTES I RESPOSTES DEL 13 AL 17 D’ABRIL

 

PREGUNTA DEL DIA 20 D’ABRIL

Comencem aquesta setmana parlant d’arqueologia i de l’antiga ciutat romana de Baetulo. No ho podem evitar, ja sabeu que és una de les nostres debilitats

Durant les obres de construcció de l’estació Badalona Pompeu Fabra, es va descobrir part d’un centre terrisser de grans dimensions, però sabeu QUÈ S’HI PRODUÏA?

Com sempre, us recordem que aquest joc es planteja com un petit repte personal, no cal que ens envieu les vostres respostes, només que demà comproveu en aquesta pàgina o en el nostre facebook si heu endevinat o no la resposta.

 

RESPOSTA DEL DIA 20 D’ABRIL

Ahir dilluns, 20 d’abril, us demanàvem si sabíeu què es produïa al centre terrisser d’època romana que es trobà durant la construcció del metro Badalona-Pompeu Fabra, la resposta era ÀMFORES DE VI! Tot i que també s’hi feien, en menor mesura, llànties i materials per a la construcció per tal d’aprofitar al màxim la productivitat dels forns. Aquest era un fet habitual en època romana.

El centre terrisser va ser descobert durant les obres d’excavació del túnel d’accés i de l’estació del metro de Badalona-Pompeu Fabra, els anys 2007-2008, quan es va excavar arqueològicament una superfície aproximada de 4.300 metres quadrats. Les obres de prolongació de la línia del metro entre Pep Ventura i Pompeu Fabra van permetre conèixer un sector suburbial de la ciutat romana de Baetulo, situat fora de la muralla. Es van documentar un total de set fases d’ocupació amb un cronologia que s’iniciava al primer quart del segle I aC i la acabava a mitjan segle II dC.

Un dels elements més rellevants va ser la terrisseria que va funcionar entre el 40 aC i el primer quart del segle I dC. Aquest moment coincideix amb la gran expansió del vi laietà cap als mercats extrapeninsulars com la Gàl·lia (actual França) i la frontera o limes germànic. Montserrat Comas, des del Museu de Badalona, ja va estudiar aquest període tan important de la producció i comercialització del vi a Baetulo en nombrosos treballs.

A la figlina (fàbrica d’àmfores) de Pompeu Fabra es van excavar fins a 6 forns en bateria i altres elements del procés de producció d’àmfores, com pous, dipòsits d’aigua, basses de decantació, etc. i és el complex terrisser més gran, a dia d’avui, de la Laietana. La producció era majoritàriament d’àmfores Pascual 1, molt presents a la ciutat de Baetulo i associades a la producció del conegut personatge Marcus Porcius, i en menys quantitat d’àmfores Dressel 2-4, que també eren destinades a la comercialització del vi.

A l’exposició permanent del Museu dedicada a la ciutat romana es poden veure diversos elements provinents d’aquesta excavació, entre els quals destaca la rèplica d’un dels pous d’aigua utilitzats per a la terrisseria.

Si voleu conèixer més detalls sobre aquesta intervenció arqueològica, no us perdeu aquest article de la revista el Carrer dels Arbres: http://ves.cat/etpS

Fotos: diferents aspectes de l’excavació de la figlina de Badalona-Pompeu Fabra.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

 

PREGUNTA DEL DIA 21 D’ABRIL

Aquesta obra que apareix a la imatge, titulada Ajuda’m (acrílic sobre tela, 195 x 520 cm) es pot veure al vestíbul de l’edifici El Viver, de l’Ajuntament de Badalona.

Sabeu qui n’és l’autor?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

RESPOSTA DEL DIA 21 D’ABRIL

L’autor és Josep Cifuentes Uclés (Badalona 1952-La Roca del Vallés 2013), conegut com a Uclés. Va ser pintor, il·lustrador i escultor, format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Badalona i a la Universitat de Barcelona.

El 1978 va ser seleccionat per a l’exposició d’art català contemporani Seny i Rauxa, presentada al Centre George Pompidou de París, i l’any següent va participar en la col·lectiva Europa 79, celebrada a Stuttgart.

Va desenvolupar una brillant carrera internacional: a banda d’exposar a Barcelona, ho va fer a París, Milà, Brussel·les, Amsterdam, Los Ángeles…, i la seva obra es pot trobar en col·leccions privades i públiques de diversos països.

Va fer també escultures i va col·laborar amb altres artistes com a il·lustrador de llibres i cobertes de discs, així com a creador d’escenografies i vestuari.

La seva obra ha estat objecte de diversos llibres i catàlegs. Entre els crítics i escriptors que han parlat de la seva obra, cal citar Glòria Bosch, M. Mercè Marçal, Julià de Jòdar, Vicenç Altaió, Sam Abrams i Matthew Tree.

Sempre va mantenir relació amb el Museu de Badalona (hi havia fet la primera exposició), on el 1987 va presentar la mostra itinerant Històries d’olors, amb 19 obres sobre paper inspirades en moments diferents de la història de la ciutat que van ser adquirides pel Museu. Més endavant, el 2006, va fer-hi una altra exposició acompanyada d’un catàleg, amb el títol Manual de supervivència en una gran ciutat. Poc temps després l’Ajuntament li va adquirir l’obra Ajuda’m que ara es pot veure al vestíbul del Viver, i que ens mostra el món oníric i surrealista tan propi i característic de l’artista.

L’any 2014, ja mort l’artista, l’Ajuntament de Badalona i el Museu de la ciutat, en col·laboració amb el Museu de Granollers, li van dedicar una exposició retrospectiva, que va ser comissariada pel crític d’art i poeta Vicenç Altaió i que va anar acompanyada de la publicació d’un llibre. La mostra va tenir lloc a la sala d’exposicions del Centre Cultural El Carme, que just aleshores es va batejar com a Sala Josep Uclés.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Can Miravitges
El menjar de les presses

 

PREGUNTA DEL DIA 22 D’ABRIL

Sabeu qui és l’autor d’aquesta escultura, situada en una font, en un cèntric carrer de Badalona?

És, sens dubte, la més viatgera de la nostra ciutat. Us atreviu a dir-nos a quants llocs diferents ha estat instal·lada?

Sort en la recerca!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

 

RESPOSTA DEL DIA 22 D’ABRIL

L’escultura és de Josep Campeny Santamaria (Igualada 1858-Barcelona 1922), basada en una obra titulada Dos vailets del carrer saltant l’un sobre l’altre, coneguda també per altres títols en castellà (Dos muchachos callejeros saltando el uno sobre el otro, Jugando al paso, o Salta cabrillas), ja que la va presentar a l’Exposición General de Bellas Artes de Madrid el 1881, quan hi va participar per primer a vegada.

Format a Llotja de Barcelona, Campeny va fer nombroses exposicions a la Sala Parés, va participar a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, a les de Bellas Artes de Madrid en diverses ocasions i també en altres celebrades a l’estranger, com Chicago, Atenes o Budapest. Les seves escultures abracen diferents gèneres: des de figures pintoresques de la vida quotidiana, com la de Badalona, fins a personatges mitològics, religiosos o peces funeràries. Es poden veure obres seves a Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Cardona o Montserrat. Un detall curiós de l’autor és que era nét de l’escultor Damià Campeny (Mataró 1771-Barcelona 1855) i avi del també escultor Xavier Medina-Campeny (Barcelona 1943).

L’escultura de Badalona decorava una font situada a la confluència del carrer de Mar amb la Rambla, i es va inaugurar el 14 d’agost del 1921 durant la Festa Major. Després ha tingut altres ubicacions: a la mateixa Rambla entre els carrers del Carme i de la Mercè; novament al punt de trobada del carrer de Mar i la Rambla; al passeig Marítim, just al costat del pas subterrani que va del carrer de Mar a la platja, i finalment, a la cruïlla entre la Rambla i el carrer d’en Prim on es troba actualment.

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

PREGUNTA DEL DIA 23 D’ABRIL

L’any 1976, durant les obres d’obertura del carrer de Pujol, l’arqueòleg del Museu Francesc Tarrats va documentar un tram d’un conducte d’aigües subterrani d’època romana.

Sabeu quin ús havia tingut 40 anys abans d’aquesta seva descoberta?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

RESPOSTA DEL DIA 23 D’ABRIL

El 1976 es va projectar un nou carrer al barri de Dalt de la Vila que permetria allargar el carrer de Lladó fins a l’avinguda del President Companys. Fins a aquell moment, el carrer finalitzava al seu encreuament amb el carrer de Sant Felip i d’en Rosés, on s’iniciava el passatge de Pujol que donava accés a les cases del segle XVIII. Un desnivell natural no en permetia la continuïtat i s’acabava en un cul-de-sac.

Durant els treballs d’obertura del carrer, un petit equip d’arqueòlegs, dirigits per Francesc Tarrats, va poder documentar algunes estructures, entre elles el conducte d’aigües, que quedà al descobert. Però no va ser una troballa insòlita, atès que 39 anys abans ja havia sigut descobert.

L’any 1937, al pati de la primera casa del carrer de Sant Felip i d’en Roses, es va iniciar l’excavació d’un refugi antiaeri per als veïns d’aquells carrers. Quan tot just s’havia començat l’excavació, hi va aparèixer una conducció d’aigua romana que seguia un pendent lleuger muntanya-mar i que entrava dins l’hort d’una finca al número 33 del carrer de Fluvià tal com explica Josep M. Cuyàs. Es diu que la família l’havia utilitzat com a refugi antiaeri, un fet freqüent al barri de Dalt de la Vila, on tenim constància de la utilització dels hipogeus amb aquesta mateixa finalitat.

Els hipogeus són galeries subterrànies excavades en el sòl natural, acabades en forma circular, i també s’anomenen fresqueres, ja que normalment es feien servir per a la conservació dels aliments. En tenim documentats diversos al barri de Dalt de la Vila, i són també freqüents a les masies, tant de Badalona com del Maresme i altres indrets.

Pel que fa al conducte d’aigües romà, el Museu el va obrir per primera vegada al públic a mitjan dècada dels noranta del segle XX, però no va ser fins a l’any 2008 que es va dotar l’espai de la museografia que avui dia es pot veure.

D’aquest conducte en coneixem un tram de 92 m, 38 dels quals visitables. Va ser construït en època d’August o de Tiberi (primer quart del segle I dC) i amortitzat en època flàvia (finals del segle I dC). Està situat al NO de la ciutat romana i seria paral·lel a un dels seus cardines o carrers en direcció muntanya-mar. La coberta està feta amb volta de canó que arrenca de dos murs laterals de 50 cm d’amplada fets amb pedres de grandària mitjana lligades amb morter de calç. El paviment presenta un sòl d’opus signinum de 20 cm d’espessor amb un pendent del 7% en sentit descendent cap a mar. El conducte té una amplada d’1,30 m i una alçada màxima d’1,50 m. Està dotat d’un registre a la part central que servia per fer-hi manteniment, i té tres conductes menors, un orientat a llevant i dos a ponent, situats a diferents alçades.

Podeu llegir l’article sobre els resultats d’aquelles excavacions del 1976 en aquest enllaç a la revista AMISTAD: http://ves.cat/etv5

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

 

PREGUNTA DEL DIA 24 D’ABRIL

La sopa de lletres que us proposem per aquest cap de setmana ens porta a redescobrir com eren les “domus” (cases) en època romana.

Sabríeu trobar els 10 espais d’una casa romana en aquesta sopa?

Ja us avisem que haureu de recuperar els apunts de llatí!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

DESCARREGAR LA SOPA DE LLETRES

RESPOSTA DEL DIA 24 D’ABRIL

Els espais de la casa romana que hi havia a la sopa de lletres del divendres eren:

ATRIUM (un espai obert en la seva part central, però cobert la resta. Era la zona de recepció dels convidats i clients, i a la vegada feia de zona de pas i distribuïdor de la casa);
OECUS (gran sala, oberta al jardí, que solia utilitzar-se com a menjador d’estiu);
CUBICULUM (dormitori);
TRICLINIUM (menjador, amb portes, que conduent a habitacions annexes auxiliars de l’activitat del menjador);
TABLINUM (despatx i sala de recepció dels clients);
IMPLUVIUM (en un primer moment cisterna que recollia l’aigua de la pluja que entrava a través de l’obertura del sostre anomenada compluvium, posteriorment estany situat al centre de l’atri);
ALA (sala lateral o auxiliar de la casa);
HORTUS (part del peristil que pot tenir una ordenació més agrícola, amb arbres fruiters, plantes comestibles o aromàtiques).
PERYSTILUM (jardí obert i porxat, on sovint la vegetació s’ordena a partir d’estanys, parterres i camins);
FAUCES (passadís que condueix de la porta d’entrada de la casa a l’atri)

Algunes d’aquestes habitacions les podeu veure –en condicions normals- museïtzades a la Casa dels Dofins, la domus romana del Museu de Badalona.

El litoral als vuitanta

El creixement econòmic, l’evolució tecnològica, l’expansió demogràfica, el projecte dels Jocs Olímpics a Barcelona de l’any 1992… són les raons que hi ha al darrere del gran canvi que es va produir en el litoral de Badalona durant la dècada dels vuitanta. Va ser una transformació que abastà més de la meitat dels gairebé cinc quilòmetres de costa de Badalona.

Aquest àlbum recull unes diapositives del fons de l’Ajuntament que conserva l’Arxiu d’Imatges del Museu. Són fotografies d’autor desconegut, fetes durant la dècada dels vuitanta –sembla que a la segona meitat–, que mostren un litoral avui difícil de reconèixer.

Veure l’àlbum

El litoral als vuitanta

Per què es restauren peces?

Una de les funcions bàsiques que tenen assignada els Museus és la conservació de les peces inventariades per tal que puguin ser estudiades, comunicades i, alhora, conservades a fi que arribin a les generacions futures com a testimonis d’una activitat del seu passat o com a part de la seva cultura.

Us mostrem les fotografies d’un fogó de gasolina de la marca Volcan, de la casa Padrós y Soler Ltda., de Badalona. Aquest fogó, fabricat a partir de 1945, va ser restaurat durant l’any 2017 per alumnes d’ECORE, una escola de conservació i restauració d’obres d’art amb la qual el Museu de Badalona té un conveni de col·laboració.

En aquest cas es tractava de fer un tractament de neteja i manteniment, ja que en l’anàlisi de l’estat previ a l’actuació, es va diagnosticar que tenia una bona capa de pols, brutícia superficial i taques d’òxid.

El procés va consistir, primer, a netejar les superfícies amb llana d’acer i llana de cotó, amb aplicació d’apòsits damunt taques concretes, i a fer una última neteja per retirar qualsevol resta de productes. Com a tractament final, es va posar una capa de protecció a les peces de ferro i una capa de vernís brillant a les d’altres metalls.

Tot plegat no tan sols serveix per recuperar el bon aspecte de la peça, en aquest cas el fogonet, sinó que també garanteix que, si es manté en les condicions adients d’humitat i temperatura i se li fa periòdicament una mínima neteja, pugui durar molts i molts anys en perfecte estat.

 

Ajornades la 16a edició de la Magna Celebratio i la Nit dels Museus

A causa de la situació d’emergència derivada de la pandèmia del Covid-19, el festival romà Magna Celebratio no es podrà portar a terme el darrer cap de setmana d’abril, tal com ja era tradició. Tot i així, depenent de la circumstàncies, el Museu de Badalona no descarta organitzar el festival passat l’estiu.

D’altra banda, la Nit dels Museus, que s’havia de celebrar el 16 de maig amb motiu del Dia Internacional dels Museus (18 de maig), s’ajorna al 14 de novembre, seguint les directrius del Ministeri de Cultura francès, impulsor de l’activitat.

L’impacte de la pandèmia obliga, d’igual manera, a alterar la programació habitual de totes les activitats programades anualment (exposicions, conferències, presentacions, visites guiades, nits d’estiu…). El Museu, però, continua actiu a les xarxes socials amb la creació de nous continguts, i al web, amb propostes lúdiques i culturals que es publiquen diàriament.

Us convidem, doncs, a seguir-nos i aprofitem per recordar-vos que estem fent teletreball i que, per tant, podeu contactar amb nosaltres a través del telèfon o mitjançant el correu electrònic.

L’equip del Museu us respon

Aquests dies els nens i nenes no poden anar a l’escola, però sabem que continuen estudiant a casa seva amb l’ajuda dels pares i mares i dels mestres i les mestres. Des del Museu també hi volem aportar el nostre granet de sorra, i us convidem a fer-nos preguntes de dubtes que tingueu o de temes que vulgueu ampliar.

Ja sabeu que la nostra especialitat és la història de Badalona de totes les èpoques i molt especialment del temps dels romans, ja que al Museu es pot visitar habitualment l’antiga ciutat romana de Baetulo.

Podeu adreçar les preguntes a info@museudebadalona.cat, i us les contestarem per escrit o mitjançant un vídeo, segons ho requereixi el tema.