En record de Jordi Monés i Pujol-Busquets

Ens ha deixat Jordi Monés i Pujol-Busquets (Badalona 1928-2020), reconegut historiador de l’educació, que justament fa pocs dies havia estat distingit amb la Creu del Sant Jordi “per la seva aportació al coneixement de la història de l’educació a Catalunya i per la defensa de l’escola catalana”.

Format inicialment en enginyeria química, Monés va fer després estudis d’història de l’educació, camp en el qual va destacar amb una intensa labor de recerca que va donar lloc a nombroses publicacions especialitzades. Entre el 1979 i el 1993, en què es va jubilar, va fer classes a l’Institut de Ciències de l’Educació i a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB.

A Badalona, durant els anys de la dictadura, va jugar un paper actiu en el món cultural de resistència antifranquista, des del seu paper com a president del Centre Excursionista de Badalona i de les Joventuts Musicals. També va participar en l’organització de l’Any Fabra a la nostra ciutat, el 1968. Aquest i altres aspectes de Badalona apareixen reflectits en el seu llibre de memòries Els meus records, aparegut el 2015.

Des del Museu volem destacar particularment els articles de temàtica pedagògica que va publicar a la nostra revista Carrer dels Arbres, en la qual va col·laborar en els números 4 (setembre-octubre 1979), 23 (març de 1982) i 31 (gener 1983) de la primera època, i 14 (2003) de la tercera època.

Fotografia: ACN

Sabies que…? Preguntes i respostes 30 de març al 3 d’abril

Des de ja fa uns dies, us estem proposant un joc molt senzill via facebook i també aquí al web. És una proposta d’entreteniment molt senzilla. Us plantegem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. Cada dia publiquem una nova pregunta i la resposta del dia anterior.

És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

Tot plegat un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.

Animeu-vos a participar-hi!!

PREGUNTA DEL DIA 30 DE MARÇ

Comencem el nostre “Sabies que…?” de la setmana recordant a un dels personatges més cèlebres del teatre català: el pastor Manelic, de l’obra Terra Baixa d’Àngel Guimerà (1845-1924).

El Museu atresora entre els seus fons l’escultura que apareix a la imatge, on es veu l’actor badaloní Enric Borràs (1863-1957) caracteritzat com a Manelic. L’autor d’aquesta escultura en va fer una altra molt similar, de mida natural, que es pot veure a Barcelona.

Sabeu a quin escultor ens referim?
#museusacasa #Museubdnquiz

RESPOSTA DEL DIA 30 DE MARÇ

L’autor d’aquesta obra és Josep Montserrat Portella (1864-1923), escultor format a Llotja, on va ser professor entre 1901 i 1923, any de la seva mort. Va participar en exposicions d’art a Barcelona, Madrid, Bilbao i París. En aquesta darrera ciutat, va participar a l’Exposició Universal del 1900, delegat per la Diputació de Barcelona. També va col•laborar com a escultor amb la Foneria Masriera i Campins. D’estil realista, va tractar sobretot la figura humana, i va destacar pel caràcter expressiu de les seves obres.

L’obra que conserva el Museu de Badalona, del 1905, va ser donada per la família Bofill, emparentada amb Enric Borràs i productora de l’anís Manelic, que reproduïa a l’etiqueta la imatge del conegut actor caracteritzat d’aquest personatge.

L’altra escultura de Manelic que va fer Josep Montserrat Portella en aquest cas, però, de mida natural, es pot veure als Jardins de la Fundació Joan Miró de Barcelona, al parc de Montjuïc. El monument, inaugurat l’any 1909, es va erigir per iniciativa de l’autor teatral Ignasi Iglésias com a homenatge a l’autor de “Terra Baixa”, Àngel Guimerà.

Us deixem algunes altres dades curioses sobre aquest “altre Manelic” per si, quan ja no hi hagi confinament, voleu acostar-vos a veure’l:

http://www.endrets.cat/…/monument-a-manelic-parc-de-montjui…

Serà una forma singular de resseguir el testimoni que ha deixat Enric Borràs arreu. Un llegat que també podeu recuperar a la magnífica biografia El gran Borràs. Retrat d’un actor de Francesc Foguet i Isabel Graña, editat pel Museu de Badalona l’any 2007.

#museusacasa #Museubdnquiz

PREGUNTA DEL DIA 31 DE MARÇ

Avui us proposem tot un repte, ateses les actuals circumstàncies de confinament, perquè el que volem és que us “passegeu” per Badalona! Això sí, de forma virtual que nosaltres estem molt a favor del #joemquedoacasa!

Busquem a quin carrer de la nostra ciutat es troba aquest edifici, de propietat municipal, que té l’escut de Badalona sense corona!

Afortunadament avui en dia comptem amb eines que ens permeten resseguir els carrers de la nostra ciutat sense sortir de casa, tot i això us donarem una pista: porta el nom d’un metge i polític barceloní especialitzat en psiquiatria que arribà a presidir la Societat de Psiquiatria i Neurologia entre els anys 1915 i 1917.

#museusacasa #Museubdnquiz

RESPOSTA DEL DIA 31 DE MARÇ

L’edifici que apareix a la imatge està situat al NÚMERO 5 del carrer de MARTÍ I JULIÀ.

Es va construir per allotjar un pou d’abastament d’aigua amb una bomba de 10 hp que podia elevar 1.500 l/minut. L’aigua s’havia de destinar a servei d’incendis, reg de carrers i neteja de clavegueres. A l’edifici també hi havia un espai dedicat a garatge.

La corona que hi havia a l’escut de Badalona original probablement es va arrencar arran de la proclamació de la República el 14 d’abril del 1931.

Aquí teniu l’enllaç que us portarà directament fins a la porta de l’edifici:

http://ves.cat/esOA

També aprofitem per recordar-vos que podeu consultar el llibre Tots els carrers de Badalona, una obra de gran utilitat per conèixer les històries que s’amaguen darrere del nomenclàtor municipal.

I no volem pas acabar sense recomanar-vos una altra visita virtual, en aquest cas a la galeria de metges catalans, on podreu descobrir la biografia i les obres de Domènec Martí i Julià

#museusacasa #Museubdnquiz #joemquedoacasa #sabiesque

PREGUNTA DEL DIA 1 D’ABRIL

Malgrat tot, el calendari avança inexorable… I avui comença el mes d’abril! Com moltes altres coses de la nostra cultura, el calendari també està carregat d’influència romana…

Sabeu quin és l’origen d’aquest mes?

Us recordem que el joc es planteja com un petit repte personal, que resoldrem demà, i que no cal que ens envieu les respostes.

Gràcies per jugar amb nosaltres!

#museusacasa #Museubdnquiz #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 1 D’ABRIL

APRILIS és el nom llatí que els romans van donar al segon mes del seu calendari, que per ells començava el mes de març. Tot i que hi ha diferents teories sobre l’origen del nom, sembla que la més estesa és la que l’assimila amb el verb llatí APRIRE (obrir) perquè és en aquest moment de l’any quan, amb l’arribada de la Primavera, la natura germina i floreix, és a dir, s’obre. Una segona teoria diu que el nom ve del déu etrusc APRUS, que es va convertir en el terme aphrós grec, que significa escuma. I, recordeu que és precisament de l’escuma del mar que va néixer la deesa de l’amor Aphrodita (Afrodita), la Venus romana, a qui estava dedicat aquest mes.

Durant tot l’abril s’oferien celebracions i ofrenes a aquesta deesa de l’amor i la bellesa que tantes vegades hem vist representada per escultors i pintors al llarg de la història, sovint acompanyada d’un dofí. Per nosaltres cap representació és tan bonica, però, com l’escultura de marbre d’aquesta deesa que conservem al Museu de Badalona, una de les més importants i representatives de la Catalunya romana: LA VENUS DE BADALONA!

Sabem que el dia 1 d’abril els nostres ancestres romans celebraven les festes de la Fortuna Virilis i la Venus Verticordia. A la primera, totes les dones es banyaven nues als banys/termes dels homes (sense homes, es clar!). I després marxaven a oferir encens a la deessa, perquè d’aquesta manera li demanaven una bona i fèrtil relació conjugal o extraconjugal (hi anaven totes les dones sense diferència de classe social). Segurament podem imaginar-nos-les fàcilment, només fent una ullada a la meravellosa DAMA OFERENT que també conservem al Museu de Badalona.

En la celebració de la Venus Verticordia també s’adorava a Venus, però d’una altra manera, podríem dir que amb uns rituals més “decorosos”. Es treien tots els ornaments i les joies de les figures de Venus (tant les de casa com al temple, tant de marbre com d’altres materials). Es rentava l’escultura i un cop seca li tornaven a posar les joies i ornaments, també li posaven tot tipus de flors, sobretot roses. Un cop acabada la feina, les dones es rentaven portant una corona de murtra. Amb aquest ritual demanaven una millor entesa conjugal amb el seu marit.

Una altra data assenyalada del mes d’abril era el dia 23 quan a Roma es celebrava l’adoració de la Venus Erycina, una imatge originària de Sicília, que era venerada per les prostitutes sagrades d’aquesta deesa. Aquestes oferien al temple prop de la porta Col·lina a Roma, encens, murtra i menta i garlandes de jonc entrellaçades amb roses.

És interessant destacar també que en aquest dia així mateix, tenia lloc la Vinalia priora, la celebració de l’arribada del vi novell procedent de les vil·les a la ciutat, una festa durant la qual s’abocava vi al pati del temple de Venus.
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Fotos: Pintura que decora la Casa de Mart i Venus a Pompeia.

PREGUNTA DEL DIA 2 D’ABRIL

Avui volem reivindicar una altra peça magnífica de la col·lecció arqueològica del nostre Museu.

Ens sabríeu dir quins són els tres personatges representats en aquesta llàntia d’època romana?

Us recordem que el joc es planteja com un petit repte personal, que resoldrem demà mateix. Només us caldrà confirmar si la resposta que heu pensat és -o no- encertada, quan la publiquem en aquesta pàgina. No cal que ens la feu arribar.

Gràcies per jugar amb nosaltres i molt bona recerca!

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 2 D’ABRIL

Les tres divinitats que apareixen en aquesta llàntia trobada a la ciutat romana de Baetulo són: ISIS, HARPÒCRATES i ANUBIS.
 
Isis: és la deessa maga. Els seus poders són tan grans que pot donar una segona vida al seu espòs Osiris. També és una mare atenta i amant: cria el seu fill lluny del seu terrible oncle Seth i el salva dels perills que l’amenacen. Per tot això, també esdevé la deessa protectora de les dones i els infants.
 
Harpòcrates: és el nom que els grecs donaren al fill d’Isis (Horus). és l’únic fill d’Isis i Osiris . Els grecs l’adoptaren com a déu del silenci, però també simbolitza el sol de l’albada o de l’hivern i la renovació constant.
 
Anubis, és el fill il·legítim d’Osiris i de Neftis, la germana d’Isis. Se’l representa amb cap de xacal, i és ell qui fa la primera mòmia de totes: la d’Osiris. Gràcies a aquest ritual, el cos del seu pare ha pogut renéixer. Des d’aleshores, Anubis és el déu dels embalsamaments. També té un paper important en el enllà, ja que és l’encarregat de conduir els humans difunts davant d’Osiris.
 
Però segur que esteu pensant: no havíem quedat que aquesta llàntia era romana? Per què hi ha, doncs, representats tres deus egipcis?
 
Resulta que, a partir del segle I dC, les religions orientals van anar agafant força i influència a l’imperi romà d’occident, sobretot entre les classes més baixes de la societat romana. Les cerimònies i rituals orientals eren més mistèrics i propers a les persones, i contrastaven fortament amb la fredor i el distanciament dels rituals i déus romans. Es per aquesta raó, que el culte a aquestes divinitats es va estendre arreu de l’imperi i són molts els testimonis materials que hem recuperat on s’evidencien aquestes creences. Així, a Badalona, hem recuperat dues llànties on se n’hi representen les tres divinitats esmentades que deurien ser, sens dubte, les que van esdevenir més populars. Oi que són maques?
#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

PREGUNTA DEL DIA 3 D’ABRIL

Avui és divendres i ja sabeu que el repte que us proposem, canvia una mica…Toca un passatemps dels de tota la vida: sopa de lletres!
Hi heu de trobar el COGNOM dels DEU PERSONATGES que apareixen en aquestes caricatures realitzades pel dibuixant badaloní Jaume Passarell (1889-1975).
Ja sabeu, com sempre, que aquest és un repte personal, no cal que ens feu arribar les vostres respostes!
Podeu descarregar-vos el fitxer amb la sopa de lletres, en aquest enllaç:
Bon cap de setmana!! #museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

RESPOSTA DEL DIA 3 D’ABRIL

Com ha anat la recerca? Heu trobat els deu personatges misteriosos que s’amaguen a la sopa de lletres?

Aneu a comprovar-ho!

Hi ha els cognoms de l’actor Enric BORRÀS, del polític Francesc CAMBÓ, el filòleg Pompeu FABRA, el dramaturg Àngel GUIMERÀ, el pintor i fotògraf Juli NYSSEN, l’escriptor Josep PLA, el tècnic tèxtil Pau RODON, el pintor i escriptor Santiago RUSIÑOL, el poeta Josep Maria de SAGARRA i l’actriu Margarida XIRGU.

L’autor d’aquestes caricatures, Jaume Passarell Ribó (Badalona 1889-Barcelona 1975) va ser un destacat dibuixant humorístic i escriptor. De formació autodidacta, es presentà a Badalona amb dues exposicions (1911, 1912) i col·laborant amb dibuixos a la premsa local. Des del 1911 va treballar a Barcelona, on s’integrà en els ambients de la bohèmia. Publicà caricatures i acudits a Papitu, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. També en revistes infantils i esportives i en els diaris La Publicidad i La Nau. Als anys trenta s’incorporà com a redactor al diari La Publicitat i aparegué el seu llibre més notable, Cent ninots i una mica de literatura (1930), en el qual compaginava textos i dibuixos sobre personatges de l’època. Precisament a aquest llibre corresponen la major part de caricatures que us hem ensenyat.

Després de la Guerra Civil s’exilià a França, d’on tornà el 1942. Malgrat la marginació que patí en aquesta època continuà dibuixant i, sobretot, escrivint. Publicà, entre altres obres, dos volums de memòries (1968, 1974) i un llibre sobre el diari La Publicitat.

Als fons del Museu es conserven 16 caricatures originals d’aquest dibuixant, com les de Francesc Cambó i la de Pau Rodon, que també han aparegut en aquest joc.

L’any 2001 el Museu li dedicà la publicació Jaume Passarell Ribó, obra publicada, escrita per Margarida Abras.

Tot un personatge, oi? El coneixíeu?

#museusacasa #Museubdnquiz #sabiesque #joemquedoacasa

Descarregar solucions:
https://www.museudebadalona.cat/…/uploads/caricatures-soluc…

Caricatura de Jaume Passarell feta per ell mateix
Jaume Passarell en un bar de Barcelona cap al 1915-1920. Fotografia: Família Passarell

El primer tramvia de Badalona

El març del 1887, per tant ara fa 133 anys, va entrar en funcionament el primer tramvia que unia Badalona amb Barcelona. Era el resultat d’una llarguíssima història que havia comportat, entre altres obres, la construcció dels ponts sobre el Bogatell i el Besòs, acabats el 1883 i el 1885 respectivament.

El tramvia circulava amb tracció animal entre Barcelona i Sant Martí de Provençals, ja que l’Ajuntament de Barcelona es negava a autoritzar que es fessin servir màquines de vapor per l’interior de la ciutat. De Sant Martí a Badalona la tracció era mecànica, i va obtenir el vistiplau el 1885. Finalment, el 20 de març de 1887 es va obrir la línia amb presència de les autoritats.

El tramvia, tot i la irregularitat en els horaris, va tenir de seguida molt èxit i va ser utilitzat per un nombre considerable de persones.

Podeu trobar més informació a Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 6, 1995, p. 59-70. I si voleu llegir alguna anècdota de primera mà, no us podeu perdre les notícies que en va publicar El Eco de Badalona dels dies 12, 19 i 25 de març d’aquell any 1887.

Tramvia a vapor del mateix tipus dels que van circular per Badalona a partir del 1887. Desconegut/ Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs

 

Tramvia al seu pas per Badalona. Desconegut/ Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs

 

Tramvia creuant el riu Besòs. Museu de Badalona. AI

Sabies que…? Preguntes i respostes 25-27 de març

Per entretenir-nos una mica aquests dies i conèixer més coses de la nostra ciutat i de la història en general, us estem proposat un joc molt senzill, via facebook. Per tal de que pugueu seguir-lo les persones que no utilitzeu aquesta xarxa social, cada dia compartirem, també aquí la pregunta del dia i la resposta del dia anterior.

El funcionament del joc és molt senzill. Us plantejarem diàriament -de dilluns a divendres- una pregunta per tal que poseu a prova la vostra capacitat investigadora. És com un petit repte personal, no cal que ens envieu la resposta al Museu, només us caldrà confirmar l’endemà a la nostra pàgina si la resposta que heu pensat és -o no- encertada.

És un petit passatemps que us volem oferir aquests dies en què, com que el Museu està forçosament tancat, reforcem la comunicació a través del web i de les xarxes.
Animeu-vos a participar-hi!!

PREGUNTA DEL DIA 25 DE MARÇ

Comencem el nostre “SABIES QUE” amb una pregunta senzilleta que vol homenatjar a aquest mestre i poeta badaloní que apareix a la fotografia, desaparegut fa exactament 125 anys.

Sabeu qui és?
Com a pista compartim un fragment d’un dels seus versos més populars, que ens trasllada a una terra màgica on tot rutlla a la perfecció :
« (…) Els arbres donen vestits ; les muntanyes, perles riques ; els jardins, flors molt boniques ; i les font, vins exquisits »

Bona recerca! #museusacasa

RESPOSTA DEL DIA 25 DE MARÇ

La fotografia correspon a ANTONI BORI I FONTESTÀ (Badalona 1861-1912).

Va ser escriptor i mestre, deixeble de l’escola municipal que dirigia el professor badaloní Francesc Feliu i Vegués. Va publicar articles sobre pedagogia (sobretot en El Magisterio Catalán, que havia fundat i dirigit ell mateix) i també alguns llibres relacionats amb la seva tasca educativa. El 1884 es casà amb Concepció Llobet Funosas, i aquest mateix any va guanyar una plaça de mestre a Sant Martí de Provençals. El 1892, com a mestre representant d’aquest municipi -encara no agregat a Barcelona- assistí a l’assemblea que elaborà les Bases de Manresa.

Com a escriptor aconseguí renom amb la poesia, encara que també va ser autor d’algunes obres de teatre. El llibre que li va donar més popularitat va ser El trobador català, un recull de poesies i proses costumistes i patriòtiques que va ser publicada l’any 1892 i, de la qual, l’Ajuntament de Badalona en va fer una edició especial per a les escoles. Precisament a aquesta obra corresponia el fragment que us vam avançar ahir, extret del poema La terra de Xauxa (que us convidem a llegir).

Va ser enterrat al Cementiri Vell i, just quan va morir, l’Ajuntament li va posar el seu nom a un carrer de la ciutat, situat al barri del Gorg.

Si voleu saber més coses sobre la figura d’aquest insigne badaloní, us convidem a llegir-ne la biografia a l’article

“Antoni Bori i Fontestà, un segle després de la seva mort (1861-1912)”, de Gerard Guerra i Ribó. Carrer dels Arbres, 4a època núm. 1

PREGUNTA DEL DIA 26 DE MARÇ

Tots sabem què és una àmfora i al Museu de Badalona, ja ho sabeu, en tenim una bona pila! Hi ha pocs objectes que resultin tan representatius del món clàssic com aquests grans recipients de ceràmica però, sabíeu que no totes les àmfores són iguals?

La que apareix en aquesta foto, què deuria transportar: OLI, SALAONS O VI?

#museusacasa

RESPOSTA DEL DIA 26 DE MARÇ

Aquesta àmfora contenia… OLI!

Correspon a la tipologia Dressel 20, que era el model d’àmfora més utilitzat per transportar i comerciar aquest preuat producte! Concretament el de la Bètica (actual Andalusia), un dels més apreciats de tot l’imperi romà, que es produïa a les propietats agrícoles de les ribes del Guadalquivir i els seus afluents, on també es feien les àmfores.

Les àmfores tenien formes diferents en funció del producte que havien de transportar. Així les que contenien vi solien ser llargues i estretes, les de salaons eren una mica més amples i la boca oberta i les d’oli, com la que apareix a la fotografia, podien arribar a ser pràcticament esfèriques. Un cop plenes les àmfores es tapaven amb un tap de suro, fusta o, fins i tot, guix, i es segellaven amb resina o calç per evitar que vessessin. Això sí, fossin estretes o esfèriques, totes acabàvem amb punta, amb el seu característic pivot que permetia apilar-les a les bodegues dels vaixells.

D’aquest tipus d’àmfora en trobem diversos exemplars a la ciutat romana de Baetulo (Badalona). Arribaven a la ciutat, sobretot al segle I dC, gràcies a la navegació de cabotatge, és a dir, a través de petits vaixells que recorrien la costa des de Cadis fins a Narbona. Un clar exemple d’aquest tipus de transport és el vaixell enfonsat a la Cala Culip, al Cap de Creus, anomenat Culip IV , que va recuperar-se amb totes les mercaderies que transportava, tan diverses com terra sigillata sudgàl·lica, àmfores oliaries, vasos de parets fines o llànties d’Itàlia.

A partir del segle II dC, però, l’augment de demanda d’aquest producte farà que molts vaixells abandonin el cabotatge i naveguin directament des de la Bètica (Andalusia) fins a Roma, passant per l’estret de Bonifaci (entre Còrcega i Sardenya).

I és que l’oli, juntament amb els cereals i el vi, era la base de la dieta mediterrània, però a l’època romana no només s’utilitzava per cuinar o com a condiment. Es feia servir per a gairebé tot: per encendre llànties, elaborar cosmètics i tints, com a combustible, com a ungüent o també per conservar aliments. Per aquesta raó, aquestes àmfores han aparegut arreu dels territoris que van integrar l’imperi romà.

És important recordar que l’àmfora és un envàs d’un sol ús, i quan arribava a port, difícilment es reaprofitava. A Roma, la gran quantitat d’àmfores que arribaren a la ciutat va fer que es creés una muntanya només d’aquests envasos, l’anomenat Monte Testaccio (del llatí testa, tros de ceràmica). Aquesta quantitat d’àmfores ens demostra que hi havia un gran volum comercial d’aquest producte, però també ens permet entreveure que era necessària una meticulosa gestió fiscal i logística dels productes que transportaven les àmfores. Per aquesta raó aquests recipients presenten uns tituli picti i segells al coll i a la carena que identifiquen al productor, el contingut, la qualitat, el fabricant de l’àmfora, el lloc d’origen i a vegades fins i tot el destinatari.

Aquí podeu veure algunes marques del productor sobre nanses d’àmfores d’oli, trobades en excavacions a la ciutat romana de Baetulo (Badalona).

 

PREGUNTA DEL DIA 27 DE MARÇ

Avui la nostra proposta és una mica diferent. Us convidem a fer un entreteniment dels de tota la vida: una sopa de lletres! Això sí, per resoldre-la haureu de rumiar (buscar, pensar, investigar…) el nom d’algunes de les botigues antigues de Badalona que van protagonitzar l’exposició “Botigues d’abans” que es va poder veure al Museu de Badalona, del 19 d’abril a l’1 de juliol del 2018.
 
Enmig d’aquest maremàgnum de lletres s’amaguen 10 noms de comerços, els podeu trobar? Si no, cap problema, dilluns mateix us en donarem la solució.
 

RESPOSTA DEL DIA 27 DE MARÇ

Aquí us deixem la solució de la sopa de lletres. Veureu que hi apareixen només algunes de les moltes botigues antigues que vam reivindicar a la mostra “Botigues d’abans”, però us convidem a descobrir-ne moltes més, revisitant l’àlbum de l’Arxiu d’Imatges que us adjuntem i que reuneix moltes fotografies que, de ben segur, us agradaran!

La primera pandèmia de la història: la plaga antonina

Sabies que la primera pandèmia de la història va passar en època romana?

La pandèmia del coronavirus està posant a prova bona part del nostre món globalitzat. Però aquesta és una de les diferents epidèmies i pandèmies que ha registrat la historia de la humanitat, que ha sofert diverses èpoques de crisis sanitàries, que van ser saldades amb més o menys fortuna.

La plaga antonina, també anomenada pesta antonina o de Galè, va ser la primera que va afectar de manera global l’Imperi romà del segle II dC, el món occidental del moment. Rep aquest nom perquè va tenir lloc al final del regnat (165-180 dC) de la dinastia antonina, una de les més llargues de l’imperi romà, del 96 al 192 dC. A aquesta dinastia van pertànyer els emperadors Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli i Còmmode.

Sesterci de l’emperador Còmmode (179 dC)

 

Tot i que no se’n coneix el lloc exacte de l’origen d’aquesta epidèmia, sí se sap que es va iniciar a Orient i des d’allà es va propagar a través de les xarxes de comunicació, ja fos per via terrestre o marítima. Una de les causes de l’extensió del contagi va ser el retorn d’Orient de les tropes militars, després de la guerra amb els parts el 167 dC. Luci Ver, coemperador amb Marc Aureli, capitanejà cent mil persones, sovint mancades d’higiene, que amb el seu agrupament constant comportaven un risc epidemiològic elevat. Un fet, que segons explica la Història Augusta, una col·lecció de biografies dels emperadors dels segles II i III dC, va tenir la fatalitat de deixar rastres de la pesta per totes les províncies on va passar fins a arribar a Roma. També en parla Amià Marcel·lí, historiador del segle IV dC, que diu que la plaga “va omplir de malaltia i mort tot el territori situat entre la terra dels perses, el Rin i la Gàl·lia”.

Els símptomes de la malaltia van ser descrits per Galè, un reconegut metge de Pèrgam (actual Turquia) que viatjà a Roma l’any 169 com a metge de gladiadors, però que a causa de l’epidèmia aviat va haver de curar alts càrrecs romans fins que l’emperador Marc Aureli el va nomenar metge de Luci Ver i Còmmode.

A partir de la descripció dels símptomes feta per Galè, s’ha generat un debat dels especialistes per determinar de quina malaltia podria tractar-se i sembla que podria ser una verola de tipus hemorràgic.

Miniatura del segle VI dC de l’obra De Materia Medica de Dioscorides (c.40-90 dC). Biblioteca Nacional d’Àustria.

 

La Història Augusta també comenta que, quan Marc Aureli estava lluitant en una campanya contra els marcomans al Danubi (170-174 dC), “va sorgir una epidèmia tan gran que els cadàvers van haver de ser transportats en diferents vehicles i carruatges”.

Arran de la pesta, els emperadors antonins es van veure obligats a promulgar nombroses lleis, que encara es conserven al tractat legislatiu del Digest, sobre la manera i els camins per traslladar i enterrar els cadàvers, així com les duríssimes penes imposades si les regles no eren obeïdes.

S’ha calculat que la plaga antonina va afectar entre un 7 i un 10% de la població de l’Imperi, que es xifra aproximadament en 50 milions de persones. Per tant, l’epidèmia se’n va emportar entre 3 i 5 milions. Quan parlem de l’exèrcit i les ciutats sembla que la mortaldat podria haver estat una mica major, entre un 13 i un 15%, a causa de la concentració de gent en un mateix espai.

Aquesta pandèmia és considerada la setena més letal de la historia. Va afectar totes les classes socials romanes: Luci Ver va morir poc després d’arribar a Roma, i més tard, el 180 dC, quan es creu que hi va haver un rebrot de la malaltia a l’actual Viena, s’emportà també Marc Aureli.

Dupondi de l’emperador Marc Aureli (170-71 dC)

 

La conclusió és que va ser una epidèmia global, el que avui anomenem pandèmia, tant pel que fa a l’extensió geogràfica com pels efectes que va tenir en la població. L’impacte mental, social, econòmic y militar de la crisi va ser important per al futur de l’Imperi romà, sobretot si pensem que no es tenien els mitjans ni els coneixements mèdics ni tecnològics que tenim avui dia per superar una situació similar, explicar-la, entendre’n els orígens i frenar-la.

En record de Joan Cuadrench, un mossèn molt estimat a Badalona

Aquest cap de setmana ha mort, a causa del Covid 19, Mn. Joan Cuadrench. Des del Museu de Badalona volem fer-ne recordança per la seva activitat pastoral duta a terme durant molts anys a la nostra ciutat. Primer va estar a la parròquia de Sant Sebastià de Pomar i, anys més tard, va ser el rector de la parròquia de Sant Antoni de Llefià. En tots dos llocs, la seva tasca va anar més enllà de l’estricament religiosa i la seva figura es va convertit en un puntal en benefici de la comunitat, una comunitat formada per gent treballadora, molta vinguda de fora de Catalunya. La seva tasca va ser intensa i va buscar sempre la manera d’organitzar serveis dirigits a satisfer les necessitats més urgents d’una població amb recursos modestos i sovint molt limitats. També va fer una feina important impulsant cursos de català per aconseguir que als veïns i parroquians tinguessin més formació i els fos més fàcil accedir al mercat laboral. Precisament el llibre El moviment veïnal al Barcelonès Nord, de José Miguel Cuesta, publicat recentment pel Museu, recull el seu testimoni i esmenta l’enorme tasca que va portar a terme als barris esmentats.

La fotografia que acompanya aquesta nota, de l’Arxiu d’Imatges del Museu, prové del fons de l’Associació Arxiu Històric de Llefià, amb la qual el Museu va signar fa anys un conveni per conservar i contribuir a difondre les fotos recollides i conservades per aquesta entitat.

200 anys del naixement d’Evarist Arnús

El 21 de març de 2020 s’han complert 200 anys del naixement d’Evarist Arnús Ferrer (Barcelona 1820-1890). Financer, l’any 1846 s’establí com a agent de canvi i borsa, i el 1852 obrí la seva casa de banca, una de les més importants de Catalunya durant la dècada dels seixanta del segle XIX.

La seva relació amb Badalona es remunta al 1859, quan començà a fer-hi inversions immobiliàries amb la compra, en subhasta, de part de la finca de Can Solei, que va convertir en residència d’estiueig (l’actual Ca l’Arnús). En aquesta finca hi va rebre, el 1888, la reina regent Maria Cristina i el president del Consell de Ministres Práxedes Mateo Sagasta, i com a conseqüència d’aquesta visita li va ser atorgat a l’Ajuntament de Badalona el tractament d’Excel·lència.

Personatge molt estimat a la vila, l’any 1884 Arnús va ser nomenat fill adoptiu de Badalona per les obres de filantropia que hi havia dut a terme, i el 1887, amb motiu de la seva onomàstica i com a mostra d’agraïment, el consistori va acordar donar el seu nom al carrer del Pilar on, amb el seu patrocini, s’havia construït l’asil de Sant Andreu (actualment col·legi). L’antic carrer del Pilar és, així, l’actual carrer d’Arnús.

El Museu conserva un retrat d’Evarist Arnús que el Ple de l’Ajuntament, en data 13 de maig de 1885, va aprovar que es posés al saló de sessions, cosa que es va fer el 14 de maig d’aquell mateix any. Aquesta obra es podrà veure a l’exposició Retrats, que presentarem al Museu quan sigui possible la reobertura.

El Museu conserva també una escultura de petit format d’Evarist Arnús, amb un gos, feta per l’escultor Pau Rodó Samaranch (Terrassa 1843-Barcelona 1894), que va ser una donació feta el 2014 per la Sra. Adela Roca Olives.

Per commemorar aquest aniversari, el Museu té previst dur a terme a la tardor diverses activitats, que seran publicades més endavant.

 

Ajornades totes les activitats i visites guiades

Les circumstàncies exepcionals que estem vivint arran de la pandèmia de coronavirus, i d’acord amb les mesures establertes per les autoritats per evitar-ne la propagació, el Museu ha postposat totes les activitats programades. Això afecta, també a les visites guiades a la fàbrica de l’Anís del Mono que queden ajornades fins a nou avís.

Per a qualsevol consulta, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres: 933 841 750. info@museudebadalona.cat

Dalt de la Vila fa gairebé cinquanta anys

Encara no fa ni cinquanta anys, el barri de Dalt de la Vila, el més antic de la ciutat, format per carrers que sembla que no canviïn mai i on fa la impressió que no passa mai res, no era –ni de bon tros- tal com és ara. En quaranta-cinc anys, ha passat de tot, i tot ha canviat molt.

El fotògraf Jaume Sacasas va fer aleshores més d’un reportatge del Dalt de la Vila i algunes altres zones per encàrrec del Museu, amb la idea de documentar unes cases i uns carrers que no tenien cap mena de protecció que els emparés de l’embat constructiu i, sobretot, no eren considerats res d’especial. Se’ls percebia bàsicament com a vells, però no se’ls reconeixia com a hereus de la història de tota una població.

Moltes de les cases i dels carrers van ser reivindicats i van entrar a formar part del catàleg del patrimoni històric i artístic, que l’Ajuntament va aprovar just l’any 1980.

Veieu les fotografies i penseu si aquesta protecció ha estat suficient.

Veure l’àlbum

Dalt de la Vila fa gairebé cinquanta anys

Seguim treballant per a vosaltres

Encara que en les actuals circumstàncies no podem obrir el Museu, nosaltres seguim treballant. Durant els dies de tancament, podeu seguir contactant amb els professionals de la institució i fent-nos les consultes que tingueu a l’adreça info@museudebadalona.cat o a les nostres xarxes socials. Intentarem respondre-us en la mesura de les nostres possibilitats.