Es prorroga l’exposició La gran il·lusió

La mostra La gran il·lusió. El cinema a Badalona 1898-1975, s’ha prorrogat fins al 12 de maig a causa de l’èxit de públic.

L’exposició recull 122 anys de relació entre el setè art i Badalona i ens convida a descobrir la història, els avenços, les anècdotes, i els incomptables episodis de memòria compartida que s’amaguen en la penombra d’una sala de cine.

La mostra, que es completa amb la publicació d’un llibre del mateix títol de la historiadora Núria Casals, és també un homenatge al cinema i a totes aquelles persones que, en temps foscos i difícils, hi van poder trobar una finestra al món i una via d’escapada de la quotidianitat.

 

Avui s’inaugura l’exposició dedicada a Enric Ortuño

L’exposició recull diverses obres d’Enric Ortuño (1938-2010), pintor i escenògraf, molt vinculat a Badalona, i s’ha portat a terme amb la col·laboració del Rotary Club de la nostra ciutat.

 

Ja és a la venda Enric Sió. El dibuixant que va trencar motlles

Ja es pot adquirir a la botiga del Museu el llibre Enric Sió. El dibuixant que va trencar motlles, editat pel Museu de Badalona i obra de Jordi Riera Pujal, comissari de la mostra del mateix títol que es pot veure a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme fins al 14 d’abril.

El llibre repassa la biografia i l’obra d’aquest dibuixant badaloní, desaparegut prematurament a l’edat de 56 anys, i inclou col·laboracions de diferents amics i col·legues de Sió com Julià de Jodar, Josep Maria Beà, Andreu Martín, Jaume Vidal o Vicent Sanchis.

Publicació Enric Sió. El dibuixant que va trencar motlles

Núria Casals distingida amb el premi FilmHistòria 2019

El Centre d’Investigacions Film-Història, de la Universitat de Barcelona, que actualment dirigeix Magí Crusells, ha decidit, per unanimitat de tots els membres, atorgar el premi Film-Història a la millor investigació de l’any 2018 a la historiadora badalonina Núria Casals, per la seva rigorosa i acurada recerca -perfectament il·lustrada i documentada- sobre els cinemes de Badalona que s’ha recollit en el llibre La gran il·lusió. El cinema a Badalona 1898-1975.

El lliurament del guardó es farà en una sessió especial a la tardor, a la seu de la Filmoteca de Catalunya. El premi, que té més de 25 anys d’història, s’ha atorgat a personalitats com Román Gubern, Esteve Riambau, Miquel Porter-Moix, Agustín Sánchez Vidal, Àngel Comas, Jean Mitry, Marc Ferro o Marcel Oms.

La passada de Sant Antoni i Josep Cortinas

 

La passada de Sant Antoni i Josep Cortinas

Sant Antoni Abat (Alt Egipte, 251?-356) fou un monjo cristià pioner de l’eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers.

La llegenda explica que era un gran amic dels animals i que, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida. Per aquest motiu se l’anomena popularment sant Antoni del porquet i també sant Antoni dels ases. La festa se celebra el dia 17 de gener (és un dels sants de la setmana dels barbuts!).

Com a protector dels animals útils per a les feines del camp i dels que, abans de l’aparició dels automòbils, es feien servir per al transport, se celebren en honor seu un gran nombre de festes populars. La passada de Sant Antoni –com la coneixem a Badalona- és una festa de la qual es té constància ja des del segle XIX.

Les fotografies d’aquest àlbum són del fons de Josep Cortinas i corresponen a una passada de Sant Antoni de final dels anys quaranta i a una altra de l’any 1964.

 

Veure l’àlbum

200 anys de la mort del baró de maldà

El 15 de febrer es van commemorar els dos-cents anys de la mort de Rafael d’Amat i de Cortada (Barcelona 1746-1819), conegut com el baró de Maldà.

Membre d’una família de la petita noblesa barcelonina, fou un escriptor il·lustrat que passà a la posteritat gràcies a la seva obra Calaix de Sastre,un immens dietari en 60 volums que recull les impresions i vivències del baró des del 1769 fins a la seva mort, el 1819, sense pràcticament interrupcions. Aquesta gran obra, considerada un dels textos més importants de la narrativa catalana entre els segles XVIII i XIX,  és, a més, una font indispensable per conèixer les festes, costums i comportaments socials de la Catalunya de l’època.

Com a membre d’un estament privilegiat, el baró va poder gaudir d’una vida ociosa i plena de comoditats que li va permetre desenvolupar la seva curiositat natural per tot el que passava al seu voltant. Fou un espectador -i narrador- d’excepció de totes les celebracions i festes que tenien lloc tant a Barcelona com a moltes altres localitats properes a la ciutat comtal. Viatjava amb freqüència per Catalunya i les seves descripcions dels llocs que visitava constitueixen una font privilegiada per conèixer la societat catalana de la segona meitat del segle XVIII.

L’any 1766, el rei Carles III li va concedir el títol de baró de Maldà i Maldanell.

Rafel d’Amat va tenir una relació especial amb Badalona, ciutat on tenia casa i propietats –Can Peixau– i on sovint feia estades. L’any 1948, l’historiador badaloní Josep M. Cuyàs i Tolosa va publicar el llibre Badalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX: estancias de Don Rafael Amat y de Cortada en “Can Pexau” on recollia totes les referències que el baró havia reflectit en el seu dietari sobre Badalona i els seus habitants, la majoria relacionades amb les festivitats. Aquest seria precisament el material que utilitzà Cuyàs per fonamentar la llegenda sobre la Cremada del Dimoni.

De cara a la tardor, el Museu dedicarà un cicle de xerrades a la figura del baró de Maldà

18.000 peces al fons del museu

Els fons del Museu de Badalona han arribat, a principi de gener, al registre núm. 18.000.

La peça que té el registre número 1 és la predel·la d’un retaule gòtic, avui perdut, provinent de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Pel que fa a la número 18.000, és un disc conegut com a disc de laca amb l’enregistrament de l’avís d’alarma per bombardeig, utilitzat durant la Guerra Civil. Entre aquests dos objectes, hi ha una gran diversitat d’elements que van des de l’època prehistòrica, ibera i romana fins als segles XIX, XX i XXI. No cal dir que predominen les peces i objectes de l’època romana i dels segle XIX i XX.

La majoria dels fons del Museu han ingressat com a resultat d’intervencions arqueològiques o a partir de donacions de persones, entitats, empreses i institucions vinculades a Badalona. Una vegada registrades, classificades i documentades segons les seves característiques, les peces es guarden a les sales de reserva del Museu, on tenen les condicions adequades per a la seva conservació.

Una part dels fons es mostra de forma permanent a l’espai Termes-Decumanus i a la masia de Can Miravitges. Altres peces, es poden veure a les exposicions temporals que organitza el Museu, pensades, en molts casos, per donar visibilitat a aquests fons.

En tot cas, sempre es poden consultar les peces a través del web general dels museus de Catalunya –http://museusenlinia.gencat.cat– i, si es tracta d’un estudi acadèmic, a partir de la petició expressa al Museu.

 

Xerrada sobre la Badalona de fa 150 anys

La historiadora i responsable de l’arxiu històric del Museu, Montserrat Carreras, oferirà aquest divendres, 8 de febrer, a les 19 h la xerrada 
Context social, polític i religiós de la Badalona del 1868, als locals de la parròquia de Sant Josep de Badalona.

La conferència es fa en el marc dels actes de celebració dels 150 anys de la fundació de la parròquia i forma part del cicle de xerrades que s’ha programat amb motiu d’aquesta efemèride en què participen també l’historiador Emili Ferrando, l’historiador de l’art i prevere Jaume Aymar i el teòleg Jesús Renau.

Veure programa de conferències

Es prorroga l’exposició “La gran il·lusió”

La mostra La gran il·lusió. El cinema a Badalona 1898-1975, inaugurada al Museu el 29 de novembre de l’any passat, es prorroga fins al diumenge 12 de maig degut al gran èxit de públic.

Prop de 2.000 persones ja s’han acostat al Museu a veure l’exposició i a participar de les diferents activitats que l’han complementada com tertúlies, conferències i tallers.

La mostra, que es completa amb un llibre del mateix títol de la historiadora Núria Casals, proposa un itinerari pels més de 75 anys d’història del cinema a la nostra ciutat i ens acosta a les diferents sales d’exhibició que hi ha hagut a Badalona des de finals del segle XIX. Inclou, a més, prop de 300 programes de mà de les pel·lícules que es van veure en aquests cinemes durant aquest període.

Properament es donaran a conèixer les noves activitats que es programaran de cara als mesos de març i abril.