El Museu es suma a l’any Fabra

Avui a les 7 de la tarda es fa a Badalona l’obertura de l’Any Fabra amb el qual des de la Generalitat es commemoren els 150 anys del naixement d’aquest gran lingüista i gramàtic català, els 100 de la publicació de la Gramàtica Catalana i els 70 anys de la seva mort. L’acte oficial de l’Any Fabra, al qual es suma el Museu de Badalona, es fa al Teatre Zorrilla, com a reconeixement de l’estreta relació del mestre amb la nostra ciutat.

Fabra s’instal·là a Badalona l’any 1912 a la recerca d’un ambient tranquil i d’un allotjament que li permetés oferir a la seva filla Teresa -de poca salut- els aires i els banys de mar que els metges li havien prescrit. Així va començar una relació que s’allargaria fins a l’any 1939, quan la família Fabra es va veure forçada a exiliar-se. Durant els 27 anys que va viure a la nostra ciutat, Fabra va contribuir al teixit associatiu badaloní, donant suport a diverses iniciatives pedagògiques i de difusió de la llengua. Fou un dels impulsors de l’Escola Marcel·lí Antic (1927) i de l’Escola Catalana, així com de les Edicions Proa (1928). A la ciutat presidí també l’entitat catalanista Palestra i treballà com a mestre de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, de la qual seria el primer director. Fabra va incloure algunes paraules pròpies del parlar badaloní al seu Diccionari General de la Llengua Catalana, com són badiu o micaco, així com un gran nombre d’exemples en els quals figura Badalona. L’any 1934 l’Ajuntament va concedir-li la medalla d’or de la ciutat i el nomenà fill adoptiu.

Quan el gener del 1939 van entrar les tropes nacionals, la seva casa del número 34 del carrer de la Mercè (actualment senyalitzada amb una placa) va ser saquejada i bona part de la biblioteca de Fabra, fruit de tota una vida de treball i investigació, fou llançada i cremada enmig del carrer. La petita part que es va poder salvar -una vuitantena d’exemplars- està actualment dipositada per ERC de Badalona a l’Arxiu Històric de Badalona (AHBDN) al Museu.

L’any 1968, encara en plena repressió franquista, el Teatre Zorrilla ja va acollir un homenatge a aquest lingüista amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte, de gran transcendència política, va ser presidit per la seva filla, Carola Fabra i per Ramon Aramon. Va ser amb motiu d’aquest homenatge que Salvador Espriu va escriure el poema El meu poble i jo que, finalment, no va poder-se llegir ja que, igual que un poema de Joan Colomines i que el recital previst d’en Raimon, fou prohibit per la censura.

Al llarg dels anys la figura de Fabra ha estat objecte de nombroses iniciatives i homenatges, entre elles destaquem la ruta literària impulsada des de l’Espai Betúlia que ressegueix els passos del Mestre a la nostra ciutat:

http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/83/pompeu-fabra/ruta-pompeu-fabra-badalona

Foto: Francisco X. Rafols / Museu de Badalona. AI. Col. Mateu Rotger

Obertes les inscripcions per a la visita Les Dones a Baetulo

Ja us podeu inscriure a la visita Les dones de Baetulo que organitzem amb motiu de la  celebració del dia de la dona treballadora el 8 de març. Amb aquesta activitat us convidem a redescobrir les restes de Baetulo en clau femenina. Com era la vida de les dones que van viure a la nostra ciutat fa 2.000 anys? Estaven recloses a l’àmbit domèstic o també jugaven un paper destacat a nivell polític i social? En què es diferenciava la vida d’una patrícia de la d’una dona de la plebs? Quins testimonis ens queden al Museu de les seves vides?

Veniu a descobrir-ho el dimecres 7 de març a les 6 de la tarda!

L’activitat és gratuïta però cal inscripció prèvia al Museu: 933 841 750. Places limitades.

Finalitza la primera fase d’adequació de la casa de l’Heura

El divendres 16 de febrer es va fer el lliurament oficial de la primera fase de les obres d’adequació i posada en valor de la Casa de l’Heura. La inversió, d’un import de 430.000 euros, va ser adjudicada pel Ministerio de Fomento a través de la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo, amb càrrec al Programa de Rehabilitación del Patrimonio Arquitectónico, encarregat de finançar les obres de rehabilitació d’elements cabdals del patrimoni de l’Estat.

Els envelats de Badalona

Aprofitant l’exposició L’envelat. Arquitectura singular i símbol de la Festa Major, que fins al dia 18 de març es pot veure al Museu, presentem aquest àlbum que recull algunes de les fotografies que, relacionades amb els envelats, es conserven a l’Arxiu d’Imatges del Museu de Badalona.

Els envelats de Badalona van tenir un gran prestigi durant tota la primera meitat del segle XX i, sobretot, fins al moment de la Guerra Civil. Les entitats els promovien i finançaven, i sembla que competien entre elles per veure quina podia oferir un millor espai i quina aconseguia que les seves activitats i els seus balls fossin els més concorreguts i comentats. A les dècades dels cinquanta i els seixanta, els envelats ocupaven l’espai de la platja dels pescadors i, algunes vegades, n’hi va haver més d’un. Promoguts com en les dècades anteriors per algunes entitats, la majoria eren de pagament, especialment per als balls, però durant el dia també n’hi havia amb entrada lliure que s’omplien de gom a gom.

La generalització de les vacances laborals i els canvis en els hàbits d’oci a mitjan dècada dels seixanta van fer perdre la importància de la Festa Major d’agost i, també, dels envelats, que pocs anys després ja havien desaparegut de tots els programes .

Veure l’àlbum