Ja podeu consultar el darrer número del Carrer dels Arbres

Ja podeu descarregar-vos el darrer número de la revista digital del Museu, Carrer dels Arbres.

Enguany podreu conèixer com va evolucionar l’urbanisme de la ciutat romana de Baetulo del s. II fins al s. IV dC de la mà de Pepita Padrós, cap d’arqueologia del Museu, i de l’arqueòleg Jacinto Sánchez Gil de Montes.

L’anàlisi del medievalista Carles Díaz de la primera crónica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, escrita pel frare Francesc Talet el primer quart del segle XVII, us descobrirà la ciutat de Badalona a través de les dades recollides per aquest frare profés del monestir badaloní.

Del segle XVII, en aquest cas del 1667, és també el capbreu de la rectoría de Santa Maria de Badalona que estudia i transcriu la historiadora M. Dolors Nieto en un altre dels articles que podreu trobar en aquest número.

La historiadora Núria Casals centra el seu treball en la figura del pintor Ramon Casas, del que l’any passat es van celebrar els 150 anys del naixement, i els cartells que va crear per a la marca badalonina de l’Anís del mono, i ens trasllada a finals del segle XIX, un moment de creixement i expansió económica que transformà de socarrel la nostra ciutat.

El treball de l’arqueologa Clara Forn i del restaurador Agustín Gamarra ens acosta a un dels monuments més característics del barri de Dalt Vila, la Font de la plaça Constitució, inaugurada l’any 1922 i restaurada recentment.

La Doctora en Història de l’art, Yolanda Pérez Carrasco, ressegueix en el seu article –que forma part de la seva tesi doctoral- el periple de la col·lecció Muntadas, una de les col·leccions d’art més destacades de la història del col·leccionisme a Catalunya, que fou exposada temporalment a la masia de Can Colomer del barri de Pomar de Badalona.

Finalment el darrer article, escrit per la historiadora Núria Sadurní Puigbò, versa sobre la figura de la ballarina Àurea de Sarrà, una artista que gaudí de gran popularitat a la década dels anys vint i trenta del segle passat, i que guarda uns estrets i desconeguts lligams amb la nostra ciutat.

Esperem que la lectura d’aquest nou número de la nostra revista us resulti interessant! Bona lectura!

Ja podeu consultar el darrer número del Carrer dels Arbres

La revista del Museu, el Carrer dels Arbres inicia una nova etapa i estrena format digital. Al llarg de la seva història, que comença 36 anys enrere, la revista ha passat per tres etapes amb els consegüents canvis de format, disseny, periodicitat, o continguts. Ara iniciem una quarta etapa amb la revista transformada. Guanyem un nou subtítol -Revista digital d’història i patrimoni de Badalona- i incorporem alguns canvis de disseny encara que la línia dels continguts serà la mateixa i seguirà treballant per aprofundir en un major coneixement i una millor difusió de la riquesa històrica i patrimonial de la nostra ciutat.

Desitgem, doncs, que els seguidors de la revista segueixin gaudint-ne en aquesta nova versió digital i que per a aquells que la descobreixin ara, aquest sigui l’inici d’una llarga amistat.

Nou àlbum d’imatges: Carnaval de 1983

Després de molts anys –els dels franquisme- que les festes de carnaval fossin mal vistes, retirades de l’escena pública i, fins i tot, prohibides per irreverents, els ajuntaments elegits en democràcia l’any 1979, van incorporar al calendari de les festes populars la celebració del Carnaval.

A l’any 1983 el programa va ser potent i del 10 al 16 de febrer hi va haver força activitats: l’Arribada del Carnestoltes, Gran rua de comparses, balls a tres pavellons esportius, Carnaval infantil i una gran festa per celebrar el Dimecres de Cendra amb tots els escolars de la ciutat.

Les fotografies d’aquest àlbum es conserven a l’Arxiu d’Imatges del Museu i provenen del fons de l’Ajuntament, un fons fotogràfic que, a partir d’aquells anys incorpora, progressivament, fotografies de molts actes i activitats que se celebren a la ciutat i que van més enllà dels protocol·laris de l’Ajuntament.

Carnaval de 1983

Josep Cortinas, retratista, i el Carnaval

El fons fotogràfic de Josep Cortinas que es conserva a l’Arxiu d’Imatges del Museu de Badalona és ric, extens i de temàtica ben variada.

En aquest àlbum es mostra una faceta de Josep Cortinas: la de retratista. I, també, s’hi mostra com a mitjan segle passat la celebració del Carnaval era ben diferent de l’actual.

A Badalona no es feien comparses ni es veia gent disfressada pel carrer, llevat d’algun petit a qui els pares haguessin vestit el dia de Dijous Gras. El que sí resultava més habitual era assistir al ball de disfresses organitzat per algunes de les entitats culturals i recreatives de la ciutat. Com que la feina de cosir la disfressa havia estat laboriosa, també era un fet habitual anar al retratista i fer-se una fotografia per conservar-la de record.

Josep Cortinas, retratista, i el carnaval

Afloren nous mosiacs al vial de l’autopista

L’excavació arqueològica que s’està portant a terme on es construirà el nou vial de l’autopista C-31, segueix a bon ritme. Actualment els arqueòlegs estan treballant a l’últim sector que quedava per excavar, entre l’avinguda de Martí Pujol i el passatge de la Nova Cançó. Ja el passat mes d’octubre es va poder determinar el límit de l’excavació, situat al final del carrer Jacint Verdaguer, coincidint amb una zona de terres sorrenques fruit de les aportacions fluvials de la riera de Canyet, actual avinguda Martí Pujol.

En aquests moments els treballs arqueològics confirmen l’existència en aquesta àrea de la ciutat romana de diverses cases benestants, domus, ricament decorades amb pintures murals i mosaics. Prova d’això és l’aparició d’un nou mosaic amb dos dofins encarats en una estança on també hi ha aparegut un mosaic geomètric.

Aquests nous mosaics, així com els d’altres espais de la ciutat de Baetulo com els de les cases dels Dofins i de l’Heura, mostren l’esplendor de la ciutat en època d’August.

Noves troballes arqueològiques en el vial lateral de la C-31

Tal i com ja hem anat informant des del museu, el passat mes de setembre es van iniciar les obres del vial lateral de la C-31, amb la realització de l’excavació arqueològica del tram situat entre l’avinguda de Martí Pujol i l’avinguda del President Companys, espai que queda dins del jaciment de la ciutat romana de Baetulo, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va encarregar l’execució de les obres a Infraestructures.cat, i a través d’aquesta, s’adjudica la intervenció arqueològica a l’empresa Àtics SL, que treballa sota la supervisió de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i del Museu de Badalona.

Si bé les excavacions d’urgència portades a terme pel Museu als anys vuitanta ja deixaven constància de l’existència d’estructures i de paviments romans, els treballs arqueològics que s’hi estan fent ara serviran per conèixer l’estructura urbanística i l’evolució històrica d’aquesta zona de Baetulo, fins ara poc documentada.

La importància de les noves troballes confirma l’ocupació del turó d’en Rosés des del segle I aC i, almenys, fins el segle IV dC. Destaca la descoberta del col·lector del cardo maximus que demostraria que Baetulo és més extensa del que es plantejava fins ara. Per la seva banda, la muralla, que encara no s’ha localitzat en aquest sector del jaciment, podria trobar-se en un punt més elevat del turó.

D’entre les noves estructures localitzades, destaquen nombroses habitacions, algunes pavimentades amb mosaics, un dels qual presenta una decoració geomètrica d’un disseny espectacular, i revestides de pintures murals. Tots aquests elements decoratius semblen indicar que ens trobem davant les restes de diverses domus. També s’han localitzat dipòsits i espais relacionats amb activitats artesanals i industrials. Finalment, en el sector nord-est, han aparegut més de 200 rases de vinya d’època romana, fet que confirma la relació directa de Baetulo amb la producció i comerç del vi.

Aquestes estructures romanes apareixen a una cota inferior a la futura calçada, motiu pel qual no es veuran afectades pel nou vial. Un cop finalitzada la intervenció arqueològica, que es preveu que sigui al mes de març, se sol·licitarà a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat el rebliment de les restes arqueològiques per tal de possibilitar la construcció del vial.

Àlbum d’imatges: La passada de Sant Antoni abat

Just acabada de passar la setmana dels barbuts, anomenada així perquè els dies 15, 16 i 17 de gener se celebren les festivitats dels sants Pau l’ermità; Maur, abat i Sant Antoni, abat –tots tres representats en la iconografia lluint llargues barbes-; i després de celebrar la diada de Sant Sebastià –el 20 de gener-, copatró de Badalona, ja estem preparats per veure una nova Passada de Sant Antoni. Per aquest motiu, dediquem aquest àlbum de fotografies a la festa de la Passada, de la qual enguany se celebra la 141a edició.

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. Des de fa molts anys, els traginers –així s’anomenava els qui treballaven transportant mercaderies utilitzant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou–, commemoraven la festa de seu patró amb una desfilada durant la qual els animals i els carros eren beneïts. De mica en mica, aquesta desfilada, aquesta passada d’animals, va anar adquirint nom propi i és així que se la coneix com la Passada de Sant Antoni Abat.

La Passada de Sant Antoni Abat