Segueixen les obres d'adequació de la Casa de l'Heura

Les obres d’adequació de la Casa de l’Heura, que van començar el passat 24 d’abril, estan complint els terminis de manera que es preveu que aquesta primera fase finalitzi a finals d’octubre. La inversió, d’un import de 416.010 euros, va ser adjudicada pel Ministerio de Fomento a través de la Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo, amb càrrec al Programa de Rehabilitación del Patrimonio Arquitectónico, encarregat de finançar les obres de rehabilitació d’elements cabdals del patrimoni de l’Estat.

Així, Fomento finança les obres i en tramita la contractació, seguint el projecte que van elaborar els tècnics del Museu de Badalona, amb Joan Mayné com a director, i l’arquitecte Alberto Malavia, responsable de la direcció tècnica.

Paral·lelament, s’executarà una segona fase que permetrà portar a terme la museïtzació de la casa -que no estava inclosa en les obres assumides pel Ministerio-, i que ha estat possible gràcies a l’aportació de l’Ajuntament de Badalona, que ha destinat 200.000 euros al Museu. Una part important d’aquest import es destinarà a les intervencions museogràfiques necessàries per obrir al públic la Casa de l’Heura, una domus benestant de 500 m2,  situada als baixos d’un edifici de pisos del carrer Lladó, 55-67.

La domus va ser descoberta l’any 1999 arran de les obres que es van fer en aquest solar. La intervenció arqueològica, que finalitzà un any després,  també va permetre localitzar un tram del cardo maximus, un dels principals carrers de Baetulo, del qual es coneix bona part del traçat original (prop de 500 metres), gràcies a les excavacions realitzades recentment al lateral de la C31.

La Casa de l’Heura, que data d’època d’August (63 aC- 4 dC) i que va estar habitada fins a finals del segle I dC, segueix la distribució pròpia de les domus pompeianes, amb un atri al voltant del qual es distribueixen els diferents àmbits, en aquest cas vuit espais. Alguns d’aquests àmbits no s’inclouen en l’actual projecte de museïtzació, ja que es troben en l’edifici contigu. És precisament aquí on es troba el mosaic amb l’heura que dona nom a la casa. A més d’aquesta àrea domèstica, els estudis arqueològics constaten l’existència d’una zona de treball on s’ha recuperats tres dipòsits que, segons les anàlisis arqueobotàniques, estaven destinats a la producció i emmagatzematge de vi.

La domus de l’Heura, com la dels Dofins, constitueix, doncs, una peça fonamental per entendre la importància de l’economia del vi, el desenvolupament urbanístic de Baetulo, i per constatar que les grans fortunes de les famílies benestants baetulonenses tenien el seu origen en les explotacions vinícoles.