Història

El Museu de Badalona va ser construït sobre les termes de la ciutat romana de Baetulo descobertes per l'arqueòleg i historiador badaloní Josep Maria Cuyàs i Tolosa l'any 1955, quan s'urbanitzava l'anomenat clos de la Torre. El 12 d'agost d'aquell mateix any es va posar la primera pedra. A finals del 1957 s'havia edificat el subsòl i la planta baixa. Ja des d'aquest moment el Museu es posà en marxa, tot i que l'edifici acabat no s'inauguraria fins al 30 de gener de 1966.

Els primers anys, el Museu va funcionar també com a casa de cultura de la ciutat, aplegava diverses seccions i entitats, i organitzava activitats culturals en un sentit molt ampli. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta s'inicià un procés cap a la realització d'activitats més estrictament museístiques. Aquest fou un moment de reivindicació i recuperació del patrimoni de la ciutat. Així, el 1979, es va crear l'Arxiu Històric de la Ciutat, situat al Museu, i el 1980 s'aconsegueix el retorn a Badalona de la Venus, la tabula hospitalis, les pollegueres i l'estela ibèrica de Can Peixau, peces que formaven part del primitiu museu creat per l'Agrupació Excursionista de Badalona (AEB) als anys trenta i que foren espoliades en acabar la Guerra Civil.

En els darrers anys, el Museu ha anat incorporant nous espais d'època romana que han estat museïtzats i que permeten conèixer de prop la vida quotidiana a la ciutat de Baetulo, com el Jardí de Quint Licini, la Casa dels Dofins, el Conducte d'aigües o el conjunt monumental de l'entorn del Decumanus, proper al fòrum i que es troba al mateix recinte que les termes.